Archive for the Art Category

Aniconisme en l’Art Islàmic

Posted in Art, Art Islàmic on 26 Setembre 2010 by ravatxol

La prohibició de la representació d’imatges en l’art de l’Islam

Aquest fet és fonamental ja què sempre s’ha associat l’art de l’Islam amb un art iconoclasta. Encara que l’Alcorà no prohibeix expressament la representació de figures, és conegut que es van adoptar mesures intransigents contra la representació primer de Déu i després de qualsevol figura. La raó va ser el temor de les autoritats religioses a què es tornara al paganisme i a la idolatria.

No obstant això, la intensitat de la prohibició de les imatges va tenir dues grans limitacions:

  • Limitació temporal: Sembla que la prohibició va començar a fer efecte tardanament, ja sota el domini dels abàssides, pel que en el primer segle de vida de l’Islam aquesta prohibició no va ser massa forta.
  • Limitació temàtica: Des de la perspectiva de la citada prohibició, sempre ha sorprès l’aparició -cada dia major- d’obres artístiques figurades musulmanes. I és que és indispensable fer la distinció entre art sagrat i art profà. En les mesquites de l’Islam la decoració és geomètrica i anicònica. És evident que en les mesquites, a partir d’una determinada data, la decoració es basa estrictamente en motius geomètrics o vegetals geometritzats, però no ocorrerà el mateix en el context de l’art no religiós. D’aquesta manera, en palaus i castells omeies la pintura era  habitual, com en els castells de Qasr Amra i Qasr el-Hair, on les pintures murals figurades cobrien gran part dels recintes. En el context domèstic més humil (vestimentes, ceràmiques, etc.) també apareix la figuració habitualment. Un exemple de representació humana a l’art de l’Islam a Espanya és el de les pintures de la Sala dels Reis de la Alhambra, on, entre altres motius, apareixen pintats els primers deu reis de la dinastia nassarita.

http://es.wikipedia.org/wiki/Pintura_isl%C3%A1mica

Anuncis

Multimèdia sobre l’Art Islàmic

Posted in Art, Art Islàmic on 26 Setembre 2010 by ravatxol

Ací tens algunes presentacions molt didàctiques sobre l’Art Islàmic:

http://www.slideshare.net/jesusortizjimenez/71-el-arte-islamico-presentation

http://www.slideshare.net/annablascorovira/arte-islmico-2916195

http://www.slideshare.net/juanjoaragon/arte-andalus

http://www.slideshare.net/neni/arte-hispanomusulmn-arquit

http://www.slideshare.net/iesjuliocarobaroja/arte-hispanomusulman-presentation

http://www.slideshare.net/sergisanchiz/04c-arte-islmico-hispanomusulmn-califalppt

Vídeos sobre arquitectura Andalusina:

Arquitectura Islàmica

Posted in Art, Art Islàmic on 26 Setembre 2010 by ravatxol

L’ art islàmic va nàixer i es va desenvolupar entre els segles VII i XV, esdevenint el tercer gran estil artístic medieval, a més dels dos grans estils de l’Occident europeu cristià, el romànic i el gòtic. Aquest nou art, degut a l’expansió de l’islam, s’estendrà ràpidament per la riba mediterrània oriental i el Pròxim Orient, arribant fins a Pèrsia i l’Índia, així com per tota la zona de la Mediterrània occidental, des del Nord d’Àfrica fins a la Península Ibèrica.

L’art islàmic presenta una certa unitat estilística deguda als desplaçament dels artistes, dels comerciants, dels comanditaris i de les obres. Altres elements han estat posats en valor de manera general, com l’atenció portada a les arts decoratives i la importància que es dóna a la geometria i a les decoracions en entapissat. Tanmateix, malgrat aquest trets comuns, aquest art presenta una gran diversitat de les formes, segons els països i les èpoques.

L’arquitectura és la manifestació artística més important que integra les altres arts. Com que la tradició musulmana rebutja les representacions d’imatges humanes en un context religiós, la pintura i l’escultura a la manera occidental són escasses, en canvi, es desenvolupen força les decoracions murals abstractes, pintades, en mosaic o en ceràmica vidriada.

Característiques generals de l’Art Islàmic:

  • És un art eclèctic: influències romanes, bizantines, cristianes, coptes, perses, visigodes, etc.

Característiques generals de l’arquitectura islàmica:

  1. No utilitzen la pedra perquè és molt costosa, utilitzen materials més barats: maçoneria, fusta, rajola i guix.
  1. Edificis poc elevats, s’estenen més en superfície que en altura, influència de la visió plana del desert. Açò provoca que no facen mancada murs massa forts ni pilars grans, ja que no hi ha molt pes que suportar. – Utilitzen columnes d’implique. Si hi ha unes ruïnes prop, reutilitzen els seus materials. – Quan ells mateixos fan les columnes, aquestes són molt fines. – Els capitells són molt diversos: Corintis, romans, visigots… també fan capitells d’estalactites, de plecs, de ventalls, cúbics… – Les voltes són molt diverses. – Els arcs decoratius (Falsos arcs = no tenen funció sustentante) són molt diversos: De ferradura (presos dels visigots) Lobulados Creuats Túmido (de ferradura apuntat) De quilla Mig punt Mig punt peraltat Mixtilíneo – Les cúpules són símbol de Déu i signifiquen poder: Semicircular/semiesférica Esquifada Cònica De mocàrabs Calades Edificis: – Construïen cap a endins, cap a la part interior dels edificis. – Els murs o paraments són de gran senzillesa i amb pocs buits a l’exterior. – Àmplies balconades volats tancats amb gelosies, per a veure sense ser vist. – Mesquites per a l’oració, són els principals. – Madrazas o Medersas, són escoles on s’ensenyava l’Alcorà. – Tombes. – Palacios. – Baños. – Caravanseres, eren posades en el desert perquè facen escala les caravanes. Decoració: – Utilitzen una decoració exuberant (horror vacui = horror al buit) – No apareixen figures humanes ni animals. – Utilitzen molt els elements vegetals estilitzats o “ataurique” – Mocàrabs, Composicions geomètriques i decoracions epigráficas (Llegendes inscrites en àrab). – Yeserías: Treballen el guix que és molt més fàcil que el marbre. Li donen la seua aparença i ho tallen. A més és un material molt més barat. – Les yeserías en alguns casos també les policroman. – Mosaics: S’utilitzaven quan havia més diners. Urbanisme: – La ciutat es forma per aglutinación o juxtaposició, no hi ha un plànol determinat ni regular i els espais manquen de límits. – Enfront del clàssic regular, van establir l’irregular i imprevisible. – Estretor en els carrers.

Els materials més utilitzats són el maó i la pedra juntament amb maçoneria, guix i, a les cobertes, fusta.

En els revestiments murals son freqüents la ceràmica vidrada, mosaic, plaques de marbre o pedres decorades.

Com a elements de suport trobem pilars i columnes (de vegades se superposen els dos sistemes com a la Mesquita de Còrdova). Els capitells són molt variats: clàssics (reutilitzats) i també vegetals, cúbics, mocarabs i calats.

Utilitzaven estructures adovellades com l’arc i la volta. També feien servir amb profusió l’arc de mig punt, l’arc de ferradura i l’arc de ferradura apuntat. Amb caràcter decoratiu s’utilitzen molt els lobulats, els mixtilinis i els entrecreuats.

Per a ressaltar el caràcter decoratiu de l’arc feien servir recursos com la alternança de colors en les dovelles i l’emmarcament de l’arc per un arrabà.

Les cobertes són generalment de fusta amb cassetons, també freqüentment es fa servir la volta de creueria.

En quant al plantejament general dels edificis aquests són generalment de poca alçada i de formes senzilles. Gran importància tindran els jardins i els jocs d’aigua.

Els elements decoratius son potser l’aportació més original de l’arquitectura islàmica. Es tendeix a l’abstracció, a la representació rítmica dels motius i a la decoració minuciosa que omple grans superfícies: horror vacui. La prohibició de representar persones i animals en els edificis religiosos té molt a veure amb aquesta decoració.

Cinc motius principals

  • Decoració epigràfica: recorda als fidels els missatges religiosos. A més el caràcter estilitzat de l’escriptura àrab li permet adaptar-se a les superfícies arquitectòniques.
  • L’ataúric: decoració amb base de formes vegetals com la fulla d’acant coríntia.
  • Arabesc: entrellaçat de línies i figures geomètriques. Per extensió, s’anomena arabesc a la decoració àrab característica.
  • Mocarab: element decoratiu de guix o fusta format per petits prismes juxtaposats i superposats verticalment com estalactites que adorna la part interior de la cúpula, l’arc i les voltes. També s’utilitzà als capitells.
  • Els panys de sebka: xarxa de rombes formada per series de arcs superposades.

A més, es freqüent l’ús d’elements constructius com les superposicions d’arcs, amb funció merament decorativa.

Escultura romana

Posted in Art, Art Romà on 11 Setembre 2010 by ravatxol

L’escultura romana comprén l’obra escultòrica que es va desenvolupar a tota l’àrea d’influència de l’Imperi Romà, amb el focus central a Roma; això succeí entre el segle VI aC i el segle V. Originàriament derivà de l’escultura grega (https://ravatxol.wordpress.com/2010/08/02/lescultura-grega/), principalment a través de l’herència de l’escultura etrusca i, posteriorment, ja d’una manera directa durant el període hel·lenístic, per contacte amb les colònies de la Magna Grècia i de la pròpia Grècia.

La tradició grega va ser una referència constant al llarg de la història de Roma, però contradient una creença antiga i força estesa que afirma que els romans van ser més imitadors que creadors, actualment es reconeix que també van contribuir d’una manera original a aquesta tradició. Aquesta afirmació és especialment rellevant en l’art del retrat, gènere en el que van aconseguir un gran prestigi; i també, en l’àmbit de l’escultura decorativa, obra present en els grans monuments públics, i en la que van desenvolupar un estil narratiu de molta força i d’un caràcter típicament romà.

Després de la consolidació de l’Imperi Romà altres influències estrangeres, sobre tot orientals, van determinar una progressiva separació del cànon grec, transformació dirigida a una simplificació formal de tendència més abstracta que serviria per establir les bases de l’art bizantí, paleocristià i medieval. Aquest procés, tanmateix, es va intercalar amb diversos períodes de recuperació del classicisme.

Característiques generals de l’escultura a Roma

  1. Es conserven principalment estàtues de marbre i de pedra. No obstant això, existien també escultures de fusta, guix, terracota, bronze, or, plata i ivori.
  2. En les escultures, generalment, es pintaven el cabell, barba, llavis, celles, pestanyes, iris dels ulls i també, el vestit.
  3. La plàstica romana va tenir la seua expressió més característica en dos camps: el relleu històric i el retrat.
  4. Al marge d’algunes excepcions, la majoria de les escultures romanes de divinitats i herois són còpies de prototips grecs. Existeixen còpies o variants d’originals de quasi totes les èpoques de l’art grec, des de l’arcaïca tardana fins a l’hel·lenisme.
  5. En les ciutats de l’Imperi Romà s’alçaven gran quantitat d’estàtues. En les places i edificis públics proliferaven les escultures; d’aquesta manera el poble podia contemplar diàriament les representacions de divinitats, herois, emperadors i homes il·lustres. El paper de l’escultura en l’àmbit públic no es limitava solament a ser l’expressió d’un sentit purament estètic, sinó que ha d’interpretar-se com un testimoniatge de l’ordre polític i social sobre el qual s’assentava l’Imperi Romà, amb una clara funció de propaganda política.
  6. En el vast conjunt d’una ciutat algunes construccions públiques mostraven una decoració escultòrica més profusa que unes altres. Era el cas dels temples o dels edificis destinats a l’oci, com és el cas de teatres, biblioteques i termes. El Fòrum, com centre administratiu i comercial d’una ciutat, era el lloc més apropiat per a la col·locació d’escultures.
  7. L’escultura romana emfatitza els esdeveniments històrics i les personalitats públiques, reforçant així el seu sentit propagandístic. Es caracteritza per un gran realisme, en el qual té un lloc privilegiat el retrat.

Retrat

La contribució escultòrica romana més característica es produeix en l’àmbit del retrat, una contribució que es basa en la tradició iniciada pels grecs i que a Roma es va desenvolupar més ràpidament que en altres àmbits. Aquest desenvolupament va ser la causa que l’escultura romana es dividís en dos grans blocs, cadascun amb diferents patrons d’evolució: el del retrat per un costat, i els altres camps escultòrics per l’altra. El retrat va ser molt ben valorat ja a l’època de la República i, amb el pas del temps, va anar oscil·lant cíclicament entre una tendència més classicista i idealitzant, i una altra amarada d’un gran realisme, que derivava en part de l’expressivitat típica de l’art hel·lenista.

Les formes més freqüents utilitzades en els retrats van ser el bust i el cap, i les figures dempeus van ser menys comuns, encara que se’n feien. Aquest fet s’explica, primer per raons econòmiques, ja que era molt més barat un bust que una estàtua completa, però també pel convenciment que permetia una millor identificació individual de la figura representada. Per als romans era el cap, i no el cos ni els vestits o accessoris, el centre d’interès d’un retrat.

El retrat es té per una de les manifestacions més originals de l’art romà i tradicionalment es considerava creació romana encara que les arrels estan en:

  • la tradició de l’últim hel·lenisme on es dóna un avanç en la individualizació dels retrats.
  • una segona arrel la trobem en els retrats funeraris etruscs (segles VII i VI a. de C.)
  • una tercera font seria un costum típicament romà anomenada imagines maiorum, costum de la classe patrícia de fer màscares de cera dels seus difunts, per a conservar-les en les seues cases i dur-les en les cerimònies religioses funeràries, aquestes màscares es realitzaven en bronze o altres materials.

Característiques generals

  1. A diferència de la idealització pròpia del retrat grec el retrat romà es caracteritza pel seu realisme. El realisme duu a l’escultor a ressaltar els trets individuals –generalment sense ometre els defectes- per mitjà d’una curosa observació dels models.
  2. Si bé l’herència de l’època de l’últim hel·lenisme és notòria, el retrat etrusc, un dels exemples més notori del qual  és el retrat titulat “L’orador”, i el propi sentit objectiu, realista i positivista del romà –representat en les imatges maiorum o màscares de cera dels difunts que es guardaven en l’atri de la casa, en record dels avantpassats- proporcionen al retrat romà un caràcter original.
  3. Al llarg del temps hi ha una clara evolució en el retrat i es van practicar les formes més variades: retrats de cos sencer, sedents, eqüestres, bustos només fins al coll o bustos que inclouen el pit i els muscles Després de la mort d’August apareix un nou tipus de retrat que es representa a l’emperador seminu, i coronat de llorer. La barba es generalitza a partir de Adrià.
  4. Són nombrosíssims els retrats de tot tipus conservats dels emperadors i els seus familiars, caracteritzant-se per l’evolució des del realisme republicà a les formes més idealitzades d’origen hel·lenístic de l’Imperi i, des d’aquestes s’aguditzen les tendències esquemàtiques i faltes de mobilitat en les obres dels segles II a IV.
  5. Són menys nombrosos els retrats femenins. Entre ells destaca el de Lívia,dona d’August.
  6. Els materials més utilitzats en el retrat van ser el bronze i el marbre i l’estàtues eren apolícromes, excepte en un primer moment que els ulls s’acolorien, pràctica que es va abandonar per a ser tallats.

Desenvolupament Històric. Etapes:

En el seu desenvolupament històric, el retrat romà va travessar les següents etapes:

  1. Durant l’etapa republicana (Segle III aC a I aC), l’interés se centrava en el cap, sobretot en la cara, prescindint del cos. Són retrats de gran realisme, reproduint arrugues i expressions severes. D’aquest període són els retrats de Ciceró (http://www.britannica.com/EBchecked/topic-art/117565/56738/Marcus-Tullius-Cicero), el de Pompeu (http://en.wikipedia.org/wiki/File:Pompey1.jpg) i el de Juli Cèsar (http://en.wikipedia.org/wiki/File:CaesarTusculum.jpg http://en.wikipedia.org/wiki/File:Giulio-cesare-enhanced_1-800×1450.jpg)  així com el suposat cap de Luci Juni Brut (http://en.wikipedia.org/wiki/File:Capitoline_Brutus_Musei_Capitolini_MC1183.jpg) del segle IV aC fundador de la República i que destaca a més que pel seu realisme, pel seu intent d’aconseguir un retrat psicològic. Destaca com model de retrat funerari republicà el Grup Barberini (http://aprendersociales.blogspot.com/2007/10/el-togado-barberini.html http://contenidos.educarex.es/mci/2004/44/@rt.com/Arte_romano/Barberini.htm) estàtua de marbre de 1’65 m. d’altura, de finals del segle I a. de C. Està a Roma, en el Museu del Capitoli. Representa a un home de grandària natural que porta dos caps-bust en les mans: una la posa sobre una columna i l’altra la manté en el braç esquerre en actitud tibant. La columna està decorada amb temàtica vegetal i la seua altura arriba a mitjan cos de la figura; aquesta vesteix amb mantell d’abundants plecs, que s’arrepleguen a l’altura de la cintura. En el bust de la mà esquerra s’aprecia el naixement dels plecs del vestit; la figura es recolza en un peu i flexiona l’altre en una actitud bastant relaxada. El grup es va realitzar partint d’un bloc cilíndric possiblement, però predomina malgrat tot la visió frontal. Els rostres són autèntics retrats: el de la figura central dur i de pòmuls sortints i el dels bustos amb expressió més suau. El personatge principal duu túnica subjecta amb una fíbula i coberta per una toga, símbol del patriciat i que indica el seu accés a la magistratura. El retrat amb les imatges dels avantpassats és l’expressió del ius imaginum, reservat a la nobilitas (als patricis). En el S. I. a. de C., el patriciat va recobrar les seues prerrogatives i el retrat amb l’abillament patrici era símbol d’importància social, política i de pertinença a un grup privilegiat.
  2. En l’etapa d’August i dels seus successors de la dinastia Júlia-Clàudia (27 a. C. al 68 d. C.) s’imposa la moda grega –sobretot per a les classes altes- amb un realisme distint al de l’etapa republicana i apareix així certa idealització que no impedeix arreplegar els trets facials distintius, arribant-se fins i tot a la representació divinitzada dels emperadors. Destaquen diversos retrats de l’Emperador com l’August de Prima Porta (http://ca.wikipedia.org/wiki/August_de_Prima_Porta) que representa a l’emperador Octavi Cèsar August vestit de cònsol cum imperi (amb el poder), en actitud d’arengar a les legions. És còpia de marbre, de l’original que era de bronze. Es diu que guarda un cert paral·lelisme amb el Dorífor de Policlet, sobretot en el gest. A diferència d’aquell el cap representa els trets individuals d’August, però embellits. La seua expressió és continguda. Està representat amb la indumentària pròpia de l’emperador: la cuirassa, que està decorada amb relleus que representen les conquestes de la Gàl·lia i Hispania. En l’original duia el calçat propi d’un cap de l’exèrcit, i en la còpia duu els peus nus; pel que se suposa que podria ser pòstuma, ja que romandre descalç era una prerrogativa dels mortals deïficats. El dofí i el Cupido que estan damunt d’ell actuen de suport i fan referència a l’origen diví de la família Júlia. En aquesta estàtua d’August, descendent de déus i pacificador del món queda creat el tipus de retrat d’emperador romà. Es troba en el Museu del Vaticà i la seua cronologia és de l’any 10 a. C. al 10 d. C. També tenim altres escultures d’August com a Pontífex Màxim (http://en.wikipedia.org/wiki/Via_Labicana_Augustus), com a pretor (http://en.wikipedia.org/wiki/File:Caesar_augustus.jpg), etc.
  3. En l’etapa de la dinastia Flàvia (del 69 al 96), en contra de la correcció acadèmica i cortesana imperant en el període anterior, es torna a la sinceritat del retrat de l’època republicana amb el bust ampliat fins al pit. Es perd la frontalidad, aconseguint donar una expressió natural i despreocupada. En aquest moment el retrat va adquirir un caràcter monumental i efectista; a aquesta etapa pertanyen els retrats de Vespasià (http://www.britannica.com/EBchecked/topic-art/626856/72297/Bust-of-Vespasian-found-at-Ostia-in-the-Museo-Nazionale http://www.utexas.edu/courses/romanciv/Romancivimages16/vespasian.jpg), Titus (http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Titus.jpg http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Head_Titus_Glyptothek_Munich_338.jpg) i Domicià (http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Domitian_as_Augustus_cropped.jpg http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Domitian_Vaison-la-Romaine_edit.png).
  4. En l’etapa de Adrià (emperador del 117 to 138), renaix la idealització grega amb tres innovacions: l’aparició de la barba, la incisió de les pupil·les i l’iris–que donen expressivitat als retrats-i la prolongació del bust fins a més a baix dels pectorals. D’aquesta època són diversos retrats de l’Emperador Adrià (http://en.wikipedia.org/wiki/File:Hadrian_Greek_BM_Sc1381.jpg http://en.wikipedia.org/wiki/File:Bust_Hadrian_Musei_Capitolini_MC817.jpg) i alguns de Antinoo (idealitzats fins al sublim http://en.wikipedia.org/wiki/Antinoos), jove heroi que va donar la seua vida pel seu senyor Adrià.
  5. El retrat arriba a un pur barroquisme amb els Antonins http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Antoninos.png (96 a 192): la barba i la cabellera s’arrissen i entrecreuen desmesuradament; augmenta l’interés pels efectes del clarobscur, aconseguits per l’ús del trepant. Fins al S. II, els retrats es policromaven, accentuant-se més encara els contrastos. D’aquesta època són els retrats de Antoní Pius (http://en.wikipedia.org/wiki/File:Antoninus_Pius_BM_Sc1463.jpg), el retrat ecuestre de Marc Aureli situat en la plaça del Capitoli de Roma (http://es.wikipedia.org/wiki/Estatua_ecuestre_de_Marco_Aurelio) i Còmode (http://en.wikipedia.org/wiki/File:Commodus_Musei_Capitolini_MC1120.jpg).
  6. Durant el S.III (època dels Severs), comença la decadència del retrat. Són interessants els dels emperadors Caracal·la (http://en.wikipedia.org/wiki/File:Caracalla.jpg) i Septimi Sever (http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Septimius_Severus_busto-Musei_Capitolini.jpg).
  7. La influència oriental i l’interés pels elements geomètrics fan que els retrats adquirisquen un aspecte progressivament més estilitzat i abstracte. Amb Constantí (306-337) aquesta tendència arriba al seu punt més àlgid, acompanyada amb una sensació de monumentalitat que recorda el classicisme de l’època d’August. L’estil desenvolupat sota el seu regnat seria un precursor directe de l’art bizantí i representa el final de l’edat d’or de l’escultura romana. http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Musei_Capitolini-testa_bronzea_di_Costantino-antmoose.jpg http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Rome-Capitole-StatueConstantin.jpg

Relleu històric

Es tracta del gènere que millor representa l’afany de glòria i immortalitat del poble romà. El vell costum de commemorar els triomfs del guerrer i el desig d’eternitzar-los en pedra, arriba amb el relleu a la seua màxima expressió. Es tracta, doncs, d’un gènere al servei de la propaganda. Manifesta, a més, l’estima dels romans per la història, que va ser conreada per nombrosos autors. El relleu narratiu estarà present en nombroses construccions, subordinat a elles, i sempre amb caràcter ornamental i propagandístic. Arcs de triomf, columnes commemoratives, sarcòfags, altars públics, etc. seran el millor suport per a aquest gènere.

En el plantejament general romà s’aprecia la petjada grega, l’origen hel·lenístic. Però el romà es caracteritza per la utilització d’efectes pictòrics com la perspectiva, per a crear efectes de profunditat; en açò s’allunya dels fons plans del relleu grec. Els personatges col·locats en diferents plans i la introducció d’elements paisatgístics doten al relleu romà de profunditat, podent afirmar-se que respon a una concepció pictòrica. La seua influència serà enorme en el relleu renaixentista. Encara que el relleu ja s’utilitzava durant l’època republicana, va ser en l’època imperial quan arribe al seu màxim desenvolupament, vinculat a la construcció de monuments commemoratius.

Exemples:

L’Altar d’Ahenobarbus, considerada una obra precursora del majestuós art imperial d’August. Va ser creada com una ofrena de Cneu Domici Aenobarb com a celebració pel final de la campanya militar a Bríndisi, i va ser instal·lat davant del temple de Neptú, que s’havia acabat de construir. L’altar va ser decorat amb diversos frisos, alguns amb escenes mitològiques més o menys convencionals comunes dins la tradició grega. En un dels frisos s’observa una escena de culte que representa un sacerdot preparant un sacrifici; als seus costats, es troben els soldats i d’altres assistents, figures que ja mostren una evident transformació temàtica des de l’estil clàssic tradicional cap al tema narratiu típicament romà. És una crònica de la vida quotidiana i, al mateix temps, mostra l’èxit del model polític imperant. http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Relief_from_the_altar_of_Domitius_Ahenobarbus_in_the_Louvre

Els relleus de l’ARA PACIS D’AUGUST. Obra realitzada per a commemorar la pacificació dels províncies de Gàl·lia i Hispània portada a terme per l’emperador August. En els frisos laterals és representa la processó de la família imperial i altres personalitats (magistrats, senadors, sacerdots, etc.), que desfilen silenciosament, imbuïts d’una severa gravetat. La perspectiva permet representar de forma jerarquitzada a aquests personatges; en un primer plànol els principals, en plànols inferiors els secundaris. Les figures, encara que una mica idealitzades, estan individualitzades, podent-se distingir a Tiberi, August i a la seua esposa Lívia. El nou gust pel marbre, les formes del relleu i els detalls de la vestimenta, defineixen el classicisme propi d’aquests primers temps de l’imperi. http://ca.wikipedia.org/wiki/Ara_Pacis

Els relleus de l’ARC DE TITUS (s. I), a Roma. Són la millor expressió del caràcter narratiu i propagandístic d’aquest gènere escultòric. Representa l’entrada de les tropes romanes en la ciutat de Jerusalen (Palestina) portant el canelobre dels set braços. Tècnicament cal destacar la utilització de diferents plànols de forma escalonada, creant l’efecte d’aire interposat. El realisme i la il·lusió espacial són les notes característiques d’aquesta obra. http://www.kalipedia.com/religion-cultura/tema/religiones-libro/fotos-relieve-arco-tito.html?x1=20070718klpprcryc_409.Ies&x=20070718klpprcryc_280.Kes

L’obra mestra és la COLUMNA TRAJANA (s. II), a Roma. Representa la perfecta integració del relleu en una columna. Es tracta d’un relleu continu desenvolupat de forma helicoïdal, que representa les campanyes de l’emperador Trajà contra els dacis. La il·lusió d’espai queda sacrificada en aquesta ocasió per l’interés narratiu. L’Horror Vacui fa que tota la superfície estiga esculpida. L’obra constitueix una crònica gràfica, un reportatge. El tractament plàstic presenta un inusitat impressionisme, la composició i la representació respon al tipus popular i realista, allunyada de l’idealisme hel·lènic. L’obra posseeix un caràcter cinematogràfic: representació temporal dins de la representació espacial. http://ca.wikipedia.org/wiki/Columna_de_Traj%C3%A0

La Columna de Marc Aureli. http://es.wikipedia.org/wiki/Columna_de_Marco_Aurelio

A partir del s. I es generalitza la inhumació com a forma de soterrament, pel que els SARCÒFAGS començaran a utilitzar-se per als soterrament entre els personatges importants. El relleu jugarà ací el mateix paper ornamental i memorístic. AL principi eren simples medallons gravats i després composicions contínues llaurades en la superfície frontal del sarcòfag, dividint el fris mitjançant columnes en diversos nínxols. Són composicions planes. Es representaven temes mítics relacionats amb la vida d’ultratomba o escenes associades a la vida del difunt. Exemple d’aquesta tipologia és el SARCÒFAG LUDOVISI, que representa la batalla entre soldats romans i dacis, de l’any 260. http://en.wikipedia.org/wiki/Grande_Ludovisi_sarcophagus

Els relleus de l’ARC DE CONSTANTÍ (s. IV), a Roma. La decadència de l’escultura durant l’època baix imperial també es manifesta en aquest gènere. La utilització de relleus extrets d’obres anteriors no pot ocultar la pobresa i l’esgotament estètic: monotonia compositiva, personatges juxtaposats, acusada isocefàlia, pobre modelatge i plecs durs. Aquests trets són la manifestació d’una clara tendència a la conceptualització que es consolidarà en l’època bizantina. http://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Constant%C3%AD

Arquitectura Romana

Posted in Art, Art Romà on 18 Agost 2010 by ravatxol

Les principals característiques de l’arquitectura romana són:

Principals diferències entre l’Arquitectura Romana i la Grega

Les principals diferències entre l’arquitectura romana i l’arquitectura grega són:

  • La romana és una arquitectura més ornamentada.
  • Hi ha novetat dels temes decoratius.
  • Major perfecció dels monuments.
  • Els edificis tenen un gran utilitarisme.
  • L’arquitectura és fonamentalment civil i militar, enfront de l’arquitectura bàsicament religiosa de Grècia.
  • És tracta d’una arquitectura més dinàmica enfront de la grega, més estàtica.
  • L’arc, la volta i la cúpula són més utilitzats enfront de la llinda de Grècia.

A pesar d’estes diferències, hi ha moltes semblances amb l’art grec ja que Roma va assimilar nombrosos elements artístics i arquitectònics dels països que incorporava al seu imperi. També va ser freqüent emprar artistes nascuts i formats en altres territoris, sent els principals originaris de Grècia.

TEMPLES

El temple romà es va conformar la base de la tradició de dos móns: l’etrusc (http://es.wikipedia.org/wiki/Templo_etrusco) i el grec (https://ravatxol.wordpress.com/2010/07/13/arquitectura-grega/). Estaven atesos per sacerdots adscrits que administraven el temple i tot que fa als ritus amb els seus déus. En l’Imperi Romà va existir una gran relació entre el món religiós i el polític, de manera que el Summe Pontífex serà el propi emperador.
El temple romà s’aixeca sobre un podi i per accedir a la cel·la existia un escalinata a la part davantera.

La cel·la es desenvolupava en sentit longitudinal i podia ser única o triple.
En els temples s’utilitzaven especialment els ordres compost i corinti, en un esquema pseudoperípter (http://es.wikipedia.org/wiki/Pseudoper%C3%ADptero). Els frontons solien ser llisos amb inscripcions en la part davantera de l’entaulament.
Progressivament es va anar imposant la volta per a cobrir l’interior de la cel·la. També hi va haver temples circulars, generalment dedicats a Vesta. En etapes tardanes es van construir temples d’estructura més complicada, com temples dobles, de planta poligonal, etc.

Exemples:

Itàlia:

Temple de la Fortuna Viril o de Portunus (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Templo_de_Portunus

Temple de Vesta (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Templo_de_Vesta

Templo de Venus i Roma (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Templo_de_Venus_y_Roma

Temple d’Hèrcules Víctor (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Templo_de_H%C3%A9rcules_V%C3%ADctor

Temple de Saturn (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Templo_de_Saturno

Temple d’Antoní i Faustina (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Templo_de_Antonino_y_Faustina

Panteó d’Agripa (Roma) http://ca.wikipedia.org/wiki/Pante%C3%B3_de_Roma

Temple de Miverva (Assís) http://www.sacred-destinations.com/italy/assisi-temple-minerva.htm

Temple de Venus (Tívoli) http://www.tibursuperbum.it/es/monumenti/villaadriana/TempioVenere.htm

Temple de Vesta (Tívoli) http://www.historiadelarte.us/roma/los-primeros-templos-de-roma.html

França:

Maison Carrée (Nimes) http://ca.wikipedia.org/wiki/Maison_Carr%C3%A9e

Temple d’August i Lívia (Vienne) http://es.wikipedia.org/wiki/Vienne_(Is%C3%A8re)

Croàcia:

Temple d’August (Pula) http://ca.wikipedia.org/wiki/Temple_d%27August_de_Pula

Portugal:

Temple de Diana (Èvora) http://www.sacred-destinations.com/portugal/evora-roman-temple

Espanya:

Temple de Diana (Mèrida) http://www.spanisharts.com/arquitectura/imagenes/roma/merida_diana.html

Temple romà (Vic) http://ca.wikipedia.org/wiki/Temple_rom%C3%A0_de_Vic

Tunísia:

Temple Capitolí (Dougga) http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Capitolio_de_Dougga.JPG

Temples Capitolins (Sbeitla) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Sbeitla_05.jpg

URBANISME I OBRES PÚBLIQUES

Les ciutats fundades per Roma, van adoptar sempre que el terreny ho va permetre, un traçat en quadrícula al voltant de les dues vies principals -cardus i decumanus- que es creuaven perpendicularment; allí on es creuaven es col·locava el centre de la vida urbana, lloc en el qual es construïen els edificis públics i temples, i on es congregaven els mercaders. Aquesta part de la ciutat era denominada el Fòrum (http://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%B2rum). Esta tipologia deriva dels campaments romans, que tenen la mateixa estructura.

Els carrers estaven empedrats, amb voreres i passos de vianants.

Les cases podien ser cases unifamiliars de gent important com veiem al vídeo

o cases de pisos per a gent pobra anomenades ínsula

http://ca.wikipedia.org/wiki/Insulae

Basíliques

Eren edificis destinats, segons els casos, a sales de reunió, tractats comercials i tribunals de justícia. Constaven de planta rectangular i tres naus longitudinals separades per columnes. La nau central era el doble que les laterals. El mur del fons tenia forma semicircular (posterior absis cristià). La nau central estava més elevada que les laterals, la qual cosa permetia la col·locació de finestres que il·luminaven l’interior. La seua estructura és la base de la basílica paleocristiana posterior.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Bas%C3%ADlica

Exemples:

Basílica de Majenci (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Majencio

Basílica Emília (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Bas%C3%ADlica_Emilia

Obres hidràuliques

El sanejament de les poblacions estava garantit per una xarxa de clavegueram i desguassos (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cloaca_Maxima) que conduïen lluny les aigües residuals.

Per a abastir d’aigua a les ciutats van realitzar pantans i aqüeductes. Aquest solien dur l’aigua potable de prou lluny. http://en.wikipedia.org/wiki/File:Aqueduct-de-nimes.svg

http://ca.wikipedia.org/wiki/Aq%C3%BCeducte

Exemples:

Pont du Gard (França) http://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_del_Gard

Aqüeductes de Roma http://ca.wikipedia.org/wiki/Aq%C3%BCeductes_de_Roma http://es.wikipedia.org/wiki/Anio_Novus

Aqüeducte de Valent (Estambul) http://ca.wikipedia.org/wiki/Aq%C3%BCeducte_de_Valent

Aqüeducte de Segòvia http://es.wikipedia.org/wiki/Acueducto_de_Segovia

Aqüeducte dels Miracles (Mèrida) http://es.wikipedia.org/wiki/Acueducto_de_los_Milagros

Aqüeducte de Sevilla http://es.wikipedia.org/wiki/Ca%C3%B1os_de_Carmona

Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable (Tarragona) http://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_del_Diable_(Tarragona)

Quan l’aigua arribava a la ciutat, aquesta es distribuïa amb canalitzacions en diferents fonts.

Molt importants a les ciutats eren les Termes, balnearis que complien una funció higiènica i que facilitaven a les classes acomodades el bany per pur plaer. Constaven de 4 estades: apoditherium o lloc per a despullar-se, caldarium, tepidarium i frigidarium, respectivament sales d’aigua calenta, temperada i freda.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Termes_romanes

Exemples:

Roma

Termes de Caracal·la http://ca.wikipedia.org/wiki/Termes_de_Caracal%C2%B7la

Termes de Dioclecià http://ca.wikipedia.org/wiki/Termes_de_Diocleci%C3%A0

Termes de Titus http://ca.wikipedia.org/wiki/Termes_de_Titus

Termes de Trajà http://ca.wikipedia.org/wiki/Termes_de_Traj%C3%A0

Termes d’Agripa http://ca.wikipedia.org/wiki/Termes_d%27Agripa

Espanya

Termes de Saragossa http://es.wikipedia.org/wiki/Termas_romanas_de_Caesaraugusta

Termes de Clunia Sulpicia http://es.wikipedia.org/wiki/Termas_romanas_de_Clunia_Sulpicia

Termes de Cartagena http://es.wikipedia.org/wiki/Termas_romanas_de_Cartagena

Termes de Caldes de Malavella http://ca.wikipedia.org/wiki/Caldes_de_Malavella

Edificis d’oci i espectacles

Els teatres romans deriven dels grecs, dels quals es diferencien perquè la graderia (Cavea) es disposa en forma semicircular i no de ferradura. La Orchestra era semicircular i plana en la seua part baixa, per a ús del cor, enfront de la qual es disposava el prosceni (on els actors i actrius esperaven el seu torn) i l’Escena o escenari, tancada per darrere i molt decorada. En l’exterior, els teatres presentaven dos o més pisos d’arcades de diversos ordres.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_rom%C3%A0

DIFERENCIAS-ENTRE-EL-TEATRO-GRIEGO-Y-ROMANO

Exemples:

Itàlia

Teatre de Marcel (Roma) http://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_de_Marcel

Teatre d’Òstia http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%92stia

Teatre de Fièsole http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/3c/Florenz-Fiesole_Theater.jpg

Teatre de Pompeia http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1a/Pompeje_teatr_wielki.JPG

Teatre de Verona http://www.bed-breakfast-italy.com/alojamiento/teatro-romano.htm

Teatre de Spoleto http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/61/Spoletoteatroromano.JPG

Algèria

Teatre de Djemila http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c8/GM_Djemila_Roman_Theatre01.jpg

Teatre de Guelma http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/76/GM_Guelma_Theatre_romain04.jpg

Teatre de Timgad http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a8/Timgad_Theatre.jpg

Teatre de Khamissa http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f3/GM_Khamissa_Roman_Theatre00.jpg

Bulgària

Teatre de Plovdiv http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/06/RomanTheaterPlovdiv.jpg

Espanya

Teatre de Baelo Claudia http://www.historiacocina.com/paises/articulos/baelo/index.htm

Teatre de Bílbilis http://es.wikipedia.org/wiki/B%C3%ADlbilis

Teatre de Cadis http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_romano_de_C%C3%A1diz

Teatre de Saragossa http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_romano_de_Caesaraugusta

Teatre de Cartagena http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_romano_de_Cartagena

Teatre de Clunia Sulpicia http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_romano_de_Clunia_Sulpicia

Teatre de Mèrida http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_romano_de_M%C3%A9rida

Teatre d’Itàlica http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_romano_de_It%C3%A1lica

Teatre de Màlaga http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_Romano_de_M%C3%A1laga

Teatre de Sagunt http://www.spanisharts.com/arquitectura/imagenes/roma/sagunto_teatro.html http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_romano_de_Sagunto

Teatre de Segòbriga http://es.wikipedia.org/wiki/Seg%C3%B3briga

Teatre de Tarragona http://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_rom%C3%A0_de_Tarragona

França

Teatre d’Arlés http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_antiguo_%28Arl%C3%A9s%29

Teatre d’Autun http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b2/Th%C3%A9%C3%A2tre_romain_Autun.JPG

Teatre de Lyon http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/8d/Lyon_Theatre_Romain_20060826.jpg

Teatre d’Orange http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_romano_de_Orange

Teatre de Vienne http://www.ac-grenoble.fr/ecoles/vienne2/spip.php?article609

Israel

Teatre de Caesarea Marítima http://en.wikipedia.org/wiki/File:MCB-caesaria-amphitheatre.jpg

Jordània

Teatre d’Amman http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/25/Amman_Roman_theatre.jpg

Teatre de Jerash http://en.wikipedia.org/wiki/File:Jerash_BW_16.JPG

Teatre de Petra http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Petra-Theater.jpg

Líbia

Teatre de Leptis Magna http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Leptis_Magna_Theatre.jpg

Teatre de Sabratha http://es.wikipedia.org/wiki/Sabratha

Síria

Teatre de Bosra http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7f/Sy_bosra_divadlo_hlediste.jpg

Teatre de Palmira http://www.homsonline.com/EN/Citeis/slides/Palmyra_TheTheatre1.htm

Suïssa

Teatre d’Augusta Raurica http://es.wikipedia.org/wiki/Augusta_Raurica

Turquia

Teatre d’Aspendos http://es.wikipedia.org/wiki/Aspendos

Teatre de Side http://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_rom%C3%A0_de_Side

La necessitat de tancar tot un espai per a la celebració d’espectacles sagnants va donar lloc a l’Amfiteatre, d’estructura el·líptica i cavea contínua.

http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/amphithe.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gladiador

Exemples:

Alemanya

Amfiteatre de Trèveris http://es.wikipedia.org/wiki/Anfiteatro_de_Tr%C3%A9veris

Croàcia

Amfiteatre de Pula http://ca.wikipedia.org/wiki/Amfiteatre_de_Pula

Espanya

Amfiteatre de Mèrida http://es.wikipedia.org/wiki/Anfiteatro_de_M%C3%A9rida

Amfiteatre d’Itàlica http://es.wikipedia.org/wiki/Anfiteatro_de_It%C3%A1lica

Amfiteatre de Tarragona http://es.wikipedia.org/wiki/Anfiteatro_de_Tarraco

Amfiteatre de Segòbriga http://es.wikipedia.org/wiki/Anfiteatro_de_Seg%C3%B3briga

França

Amfiteatre d’Arlés http://es.wikipedia.org/wiki/Arenas_de_Arl%C3%A9s

Amfiteatre de Fréjus http://fr.wikipedia.org/wiki/Amphith%C3%A9%C3%A2tre_de_Fr%C3%A9jus

Amfiteatre de Grand http://fr.wikipedia.org/wiki/Amphith%C3%A9%C3%A2tre_de_Grand

Amfiteatre de Nimes http://ca.wikipedia.org/wiki/Amfiteatre_de_Nimes

Amfiteatre de Saintes http://fr.wikipedia.org/wiki/Amphith%C3%A9%C3%A2tre_de_Saintes

Itàlia

Amfiteatre de Càpua http://es.wikipedia.org/wiki/Anfiteatro_de_Capua

Amfiteatre de Pompeia http://www.turismoenfotos.com/items/italia/pompeya/790_anfiteatro-de-pompeya/

Amfiteatre de Pozzuoli http://it.wikipedia.org/wiki/Anfiteatro_Flavio_%28Pozzuoli%29

Colosseum (Roma) http://ca.wikipedia.org/wiki/Colosseu

Amfiteatre de Verona http://it.wikipedia.org/wiki/Arena_di_Verona

Líbia

Amfiteatre de Leptis Magna http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Circus_Leptis_Magna_Libya.JPG

Tunísia

Amfiteatre d’El Djem http://ca.wikipedia.org/wiki/Amfiteatre_d%27El_Djem

Els Circs, per a carreres de carros, tenien forma allargada i es tancaven en un extrem en semicercle, presentant en l’altre les entrades i les cavallerises on es guardaven els cavalls participants. En el centre estava l’espina, espècie de mur de poca altura que servia per a senyalitzar el camí als carros.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Circ_rom%C3%A0

Exemples:

Itàlia

Circ Màxim (Roma) http://ca.wikipedia.org/wiki/Circ_M%C3%A0xim

Circ de Majenci (Roma) http://en.wikipedia.org/wiki/Circus_of_Maxentius

Espanya

Circ de Mèrida http://es.wikipedia.org/wiki/Circo_romano_de_M%C3%A9rida

Circ de Tarragona http://ca.wikipedia.org/wiki/Circ_rom%C3%A0_de_Tarragona

Israel

Circ de Caesarea Maritima http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/ab/Caesarea_Palaestina.jpg

Jordània

Circ de Jerash http://en.wikipedia.org/wiki/File:Hippodrome-Jerash.JPG

Líban

Circ de Tir http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2c/Al-Bass_Arch_Site_Hippodrome.JPG

Monuments commemoratius

Per a la commemoració de les grans victòries i conquestes, el poble romà va utilitzar Arcs de Triomf (que imitaven als de la Grècia hel·lenística) i Columnes Commemoratives (invenció seua). L’Arc de Triomf té forma de porta de ciutat, aïllada de la muralla; venien a ser un tros de mur dedicat al guanyador perquè aquest passara per baix triomfalment. Solien tenir una o tres obertures amb volta (obertures-carrers); en l’àtic es disposava la inscripció commemorativa, i a la part alta de tot es col·locava l’estàtua o carro triomfal d’aquell a qui se li dedicava l’arc.  

http://es.wikipedia.org/wiki/Arco_de_triunfo

Exemples d’Arc de Triomf:

Algèria

Arc de Trajà (Timgad) http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Porte_timgad.jpg

Arc de Caracal·la (Djémila) http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ef/Djemila%2C_Algeria.jpg

Croàcia

Arc de Sergi (Pula) http://en.wikipedia.org/wiki/Arch_of_the_Sergii

Espanya

Arc de Medinaceli http://en.wikipedia.org/wiki/File:Arco_de_Medinaceli_(cara_norte).jpg

Arc de Cabanes (Castelló) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Arco_romano_de_Cabanes.jpg

Arc de Barà (Tarragona) http://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Ber%C3%A0

França

Arc d’Orange http://es.wikipedia.org/wiki/Arco_de_triunfo_de_Orange

Porta de Mart (Reims) http://fr.wikipedia.org/wiki/Porte_de_Mars

Arc de Glanum (Saint-Rémy-de-Provence) http://fr.wikipedia.org/wiki/Glanum

Arc de Germànic (Saintes) http://fr.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Germanicus

Itàlia

Arc de Trajà (Ancona) http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Arch_of_Traiano-Ancona.jpg

Arc d’August (Aosta) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Arco_Augusto_Aosta.jpg

Arc de Trajà (Benevento) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Benevento-Arch_of_Trajan_from_North.jpg

Arc d’August (Fano) http://ca.wikipedia.org/wiki/Fano

Arc d’August (Rímini) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Rimini_arco_d_augusto.jpg

Arc de Constantí (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Arco_de_Constantino

Arc de Galié (Roma) http://en.wikipedia.org/wiki/Arch_of_Gallienus

Arc de Janus (Roma) http://en.wikipedia.org/wiki/Arch_of_Janus

Arc de Septimi Sever (Roma) http://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Septimi_Sever

Arc de Titus (Roma) http://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Titus

Arc d’August (Susa) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Arco_di_Augusto-Susa.jpg

Arc dei Gavi (Verona) http://en.wikipedia.org/wiki/Arco_dei_Gavi

Jordània

Arc d’Adrià (Jerash) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Hadrian_Arc_Pan-2.jpg

Líban

Arc de Tir http://en.wikipedia.org/wiki/File:Tyre_Triumphal_Arch.jpg

Líbia

Arc de Septimi Sever (Leptis Magna) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Leptis_Magna_Arch_of_Septimus_Severus.jpg

Arc de Marc Aureli (Trípoli) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Marcus_Aurelius_Arch_Tripoli_Libya.jpg

Marroc

Arc de Volubilis http://en.wikipedia.org/wiki/File:Triumphal_Arch_in_Volubilis.jpg

Síria

Arc de Septimi Sever (Latakia) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Arch_latakia1.jpg

Arc de Septimi Sever (Palmira) http://en.wikipedia.org/wiki/File:PalmyraMonumentalArch.jpg

Tunísia

Arc d’Alexandre Sever (Dougga) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Dougga_10.jpg

Arc Triomfal de la Tetratquia (Sbleita) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Sbeitla_10.jpg

Turquia

Porta d’Adrià (Antalya) http://es.wikipedia.org/wiki/Puerta_de_Adriano

Exemples de Columnes Commemoratives:

Columna de Trajà (Roma) http://ca.wikipedia.org/wiki/Columna_de_Traj%C3%A0

Columna de Marc Aureli (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Columna_de_Marco_Aurelio

Vies de Comunicació

Qüestió vital per a Roma eren les comunicacions entre les ciutats; les tropes necessitaven desplaçar-se ràpidament d’unes zones a les altres en cas de perill. Les vies romanes eren els tentacles que, partint de Roma, asseguraven el domini de les províncies. Diverses capes de fonamentació asseguraven l’assentament de les lloses de pedra que constituïen el paviment; de forma espaiada, es col·locaven uns pals de pedra -els mil·liaris- que indicaven en milles romanes la distància des de Roma a altra ciutat important. El traçat d’aquestes vies -calçades- exigia freqüentment la construcció de ponts i viaductes que manifestaven la mateixa fermesa constructiva que les carreteres.

http://es.wikipedia.org/wiki/Calzada_romana

http://es.wikipedia.org/wiki/Miliario

http://roble.pntic.mec.es/~mbedmar/iesao/historia/construc.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Maqueta_construccion_puente.jpg

Exemples de ponts:

Espanya

Pont d’Alcàntara http://es.wikipedia.org/wiki/Puente_de_Alc%C3%A1ntara

Pont D’Alconétar http://es.wikipedia.org/wiki/Puente_de_Alcon%C3%A9tar

Pont de Pollença (Mallorca) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Pont_Rom%C3%A0_07a.jpg

Pont de Còrdova http://es.wikipedia.org/wiki/Puente_romano_de_C%C3%B3rdoba

Pont de Mèrida http://en.wikipedia.org/wiki/Puente_Romano_(M%C3%A9rida)

França

Pont de Sommières http://en.wikipedia.org/wiki/File:WierPontRoman.JPG

Pont de Saint-Thibéry http://en.wikipedia.org/wiki/Roman_Bridge_(Saint-Thib%C3%A9ry)

Pont de Vaison-la-Romaine http://en.wikipedia.org/wiki/Roman_Bridge_(Vaison-la-Romaine)

Pont Flavien http://en.wikipedia.org/wiki/Pont_Flavien

Pont Julien http://en.wikipedia.org/wiki/Pont_Julien

Pont de Mane http://en.wikipedia.org/wiki/Pont_sur_la_Laye

Itàlia

Pont de Sant Martí (Aosta) http://en.wikipedia.org/wiki/Pont-Saint-Martin_(bridge)

Pont Aeli (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Puente_Sant%27Angelo

Pont Emili (Roma) http://en.wikipedia.org/wiki/Pons_Aemilius

Pont de Cesti (Roma) http://en.wikipedia.org/wiki/Pons_Cestius

Pont de Fabrici (Roma) http://en.wikipedia.org/wiki/Pons_Fabricius

Pont Neronià (Roma) http://en.wikipedia.org/wiki/Pons_Neronianus

Pont de Tiberi (Rímini) http://es.wikipedia.org/wiki/Puente_de_Tiberio

Pont de Cecco http://it.wikipedia.org/wiki/Ponte_di_Cecco

Pont Molino (Pàdua) http://en.wikipedia.org/wiki/Ponte_Molino_(Padua)

Pont de Verona http://en.wikipedia.org/wiki/Ponte_Pietra_(Verona)

Portugal

Pont de Chaves http://es.wikipedia.org/wiki/Puente_romano_de_Aquae_Flaviae

Pont de Segura http://en.wikipedia.org/wiki/File:PuenteromanoriveraTrebejana.JPG

Síria

Pont sobre l’Afrin http://en.wikipedia.org/wiki/File:Afrin,Huri.jpg

Turquia

Pont sobre l’Eurymedon (Aspendos) http://en.wikipedia.org/wiki/Eurymedon_Bridge_(Aspendos)

Pont sobre l’Eurymedon (Selge) http://en.wikipedia.org/wiki/Eurymedon_Bridge_(Selge)

Pont de Penkalas http://en.wikipedia.org/wiki/Penkalas_Bridge

Pont de Cendere http://en.wikipedia.org/wiki/Severan_Bridge

Pont d’Adana http://en.wikipedia.org/wiki/Stone_Bridge_(Adana)

Característiques de l’Art Romà

Posted in Art, Art Romà on 16 Agost 2010 by ravatxol

Les primeres manifestacions de l’art romà naixen sota l’influx de l’art etrusc* (http://es.wikipedia.org/wiki/Arte_etrusco), de seguida contagiat de l’art grec, que van conèixer en les colònies de la Magna Grècia del sud d’Itàlia, que Roma va conquistar en el procés d’unificació territorial de la península, durant els segles IV i III a. C. La influència grega s’acreix quan, en el segle II a. C., Roma ocupa Macedònia i Grècia.

Fins a cert punt pot pensar-se que l’art de Roma és una imitació i ampliació de l’art grec, i per descomptat de l’art etrusc, però l’esperit que va animar als artistes romans és totalment diferent d’aquells. La Roma conquistadora i urbanista va tractar d’unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seues obres requerien.

L’art a Roma es va posar al servei de noves necessitats. Açò explica el naixement de noves manifestacions i també l’aparició d’un art amb gran centralizació i unitarisme, no només a Roma sinó també en la resta de l’Imperi.

Posteriorment l’art romà va repercutir enormement en les cultures occidentals, sent la base cultural d’Occident fins als nostres dies.

L’art romà es pot dividir de forma similar a la història de l’Imperi en tres períodes:

  • Període de la República: s. VI aC (cap al 510 aC) – 27 a. de C.
  • Període d’August: l’època clàssica: 27 a. de C. – 14 d. de C.
  • Període imperial: dividit al seu torn en:
    • De Tiberi a Trajà: 14 – 117
    • D’A drià a Alexandre Sever: 117 – 235
    • De Maximí a Constantí: 235 – 315.

 *El període de la monarquia (segle VIII a. C. al segle V d. C.), és un període on les manifestacions que trobem són indistingibles de l’art etrusc.

Mètode de la cera perduda

Posted in Art on 3 Agost 2010 by ravatxol

Ací tens explicat com es fan les escultures de bronze: