Archive for the Art Grec Category

Característiques generals de l’Art Grec

Posted in Art, Art Grec on 2 Agost 2010 by ravatxol

L’art de l’Antiga Grècia és l’estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la naturalesa» en el sentit aristotèlic.

Els grecs van instituir el principi de la consideració racional de l’home i de la naturalesa, en la qual troben la raó que explica l’experiència sensorial de l’estètica en l’art grec. La bellesa per als grecs estava en la perfecció, la proporció i l’harmonia. És a dir que comparaven la bellesa amb la naturalesa. El sofista grec Protàgores mantenia que l’home era la ‘mesura ideal’ de totes les coses.

Aquestes idees es van plasmar en l’arquitectura i l’escultura amb l’aplicació dels conceptes d’ordre arquitectònic i cànon de bellesa, en ambdós la bellesa es concep com proporció harmònica entre les parts i el tot, siga d’un edifici o del cos.

L’escultura grega

Posted in Art, Art Grec on 2 Agost 2010 by ravatxol

L’escultura grega és una manifestació artística que reflecteix els ideals de la civilització grega: importància de l’home com a centre de l’univers i recerca d’un ideal de bellesa basat en l’equilibri i la proporció.

El tema central és la figura humana. Es busca un model de bellesa, el cànon, les proporcions perfectes. Els materials utilitzats són el marbre policromat, el bronze (procediment de la cera perduda, ací tens com es fa https://ravatxol.wordpress.com/2010/08/03/metode-de-la-cera-perduda-2/), i les criselefantines (estàtues d’or i d’ivori).

Hi han tres períodes dins de l’evolució estilística de l’escultura grega, que són:

Període arcaic

En el període arcaic (segle VII aC – inicis del segle V aC), l’art grec evoluciona des de les antigues tradicions artístiques fecundades per les influències egípcies i orientals, fins a les portes del que serà l’art grec clàssic.

El tipus d’estàtua grega que arribarà a ser més característic del període arcaic, el Koúros, segueix en gran mesura models egipcis. Es realitzen figures masculines d’atletes nus (Koúroi), i figures femenines vestides (Korai).

Característiques:

Exemples més importants:

Període clàssic

Característiques generals de l’escultura.

  • L’escultor grec realitza les seues obres per plaer estètic, buscant la bellesa ideal, al marge del seu significat religiós.
  • La figura humana és considerada l’expressió d’aquesta bellesa ideal, física i espiritual, especialment el cos masculí nu.
  • Naturalisme idealitzat en les escultures, ja que es tracta de representar a l’Home perfecte, sense defectes, veritables arquetips.
  • Recerca de la perfecció formal a través de la mesura i de la proporció. Per a això fixen un cànon o sistema de relacions matemàtiques entre totes les parts del cos. En l’època clàssica el “cànon”, com expressió de la bellesa, va ser definit per Políclet en set caps i per Lisip amb vuit. És necessari —afirma Políclet— que el cap siga la setena part de l’altura total de la figura, el peu dues vegades la longitud del palmell de la mà mentre la cama, des del peu al genoll, haurà d’amidar sis pams, i la mateixa mesura hi haurà també entre el genoll i el centre del abdomen. http://4.bp.blogspot.com/_CtaB6unx8GY/S8_2fyN31eI/AAAAAAAABS0/Qx-nlpo2Kk8/s1600/canon_policleto.jpg
  • També busquen l’harmonia, serenitat i equilibri entre l’autodomini (ethos) i l’expressió dels sentiments (pathos), especialment en els rostres.
  • Estudi de l’anatomia en tensió i del moviment, però equilibrat.
  • Els temes preferits són els mitològics (déus i herois), però també atletes.
  • Materials: tots ( fusta, pedra, or , ivori, etc ), però prefereixen el marbre i el bronze.
  • Escultures policromades, encara que s’hagen perdut les restes de color pel pas del temps.

El període clàssic de l’escultura grega es pot dividir en els tres subperíodes següents: període protoclàssic (també anomenat estil sever), primer classicisme i segon classicisme.

Període protoclàssic (480-460 aC)

A la primera meitat del segle V aC l’escultura comença a experimentar nous camins, tot trencant amb la rigidesa compositiva dels Koúroi. S’ evoluciona cap una més gran naturalitat de les formes, una captació major del moviment i una preocupació per explorar les emocions i diferents estats. La figura de l’ home un esdevé definitivament el símbol de la bellesa per a l’art grec.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Estil_sever

Exemples:

Primer classicisme (460-400 aC)

En la segona meitat del segle els escultors arriben a un domini de la tècnica que permet d’establir uns cànons o models de bellesa ideal, basats en les proporcions de les diverses parts del cos. Els cossos apareixen en actituds de repòs i serenitat.

Les grans figures d’aquest període són:

Miró d’Eleusis

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mir%C3%B3_%28escultor%29

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b8/Discobulus.jpg

Políclet

http://ca.wikipedia.org/wiki/Policlet

Fídies

http://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%ADdies

http://es.wikipedia.org/wiki/Friso_del_Parten%C3%B3n

http://es.wikipedia.org/wiki/Estatua_de_Zeus_en_Olimpia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Atena_P%C3%A0rtenos

http://es.wikipedia.org/wiki/Atenea_Lemnia

Segon Classicisme (400-323 aC)

Al segle IV aC s’ accentua la tendència al realisme i es dóna més importància a l’ expressió i al moviment, a l’ hora que apareix el retrat individualitzat.

Les grans figures d’aquesta etapa són:

Praxíteles

http://ca.wikipedia.org/wiki/Prax%C3%ADteles

http://ca.wikipedia.org/wiki/Hermes_amb_Dion%C3%ADs_infant

Lisip

http://es.wikipedia.org/wiki/Lisipo

http://ca.wikipedia.org/wiki/Apoxi%C3%B2menos

Escopes de Paros

http://es.wikipedia.org/wiki/Escopas

Període hel·lenístic

L’art hel·lenístic (finals del segle IV aC – segle I aC) explota, desenvolupa i sintetitza les aportacions de les etapes anteriors, especialment les del segle IV a C.

Característiques:

  • Intensifica el moviment fins a cargolar i distorsionar les figures.
  • Accentua les emocions i les expressions de dolor, angoixa, esforç i desànim.
  • Exagera l’ esforç físic inflant i deformant els músculs.
  • Profunditza en els estudis de tridimensionalitat, cercant postures complexes que obliguen l’espectador a visionar-les des de diferents angles.
  • Es recrea en la nuesa tant la masculina com la femenina i l’ efeminada (hermafrodites) i conrea temes nous o poc freqüents fins al moment (infantesa, vellesa, lletjor, deformitat, etc.).
  • Els temes es diversifiquen, introduint les imatges quotidianes i anecdòtiques, les al·legories, el retrat i els grups escultòrics.
  • No sempre es coneixen els autors i moltes obres es conserven per còpies romanes. Sorgeixen escoles i hi ha una expansió cap a Àsia Menor i l’àrea oriental del Mediterrani. Les escoles més importants són la de Pèrgam, Rodes i Alexandria. No és que tinguen característiques específiques ni es coneixen exactament els autors, és només perquè són obres realitzades en relació a una ciutat.

Exemples:

Arquitectura grega

Posted in Art, Art Grec on 13 Juliol 2010 by ravatxol

És una arquitectura que va anar evolucionant al llarg del temps, però les seues característiques es van a definir des d’un moment molt primerenc. De l’arquitectura grega civil han quedat molt poques restes, pel que predomina l’arquitectura religiosa.

Les principals característiques de l’Arquitectura Grega són:

  • És una arquitectura fonamentalment arquitravada o adovellada*, encara que coneixen la volta no la utilitzen.
  • És monumental, però no colossal com a Egipte.
  • És molt equilibrada perquè tot està fet amb una mesura, amb un cànon.
  • És una arquitectura d’una gran perfecció, amb molta harmonia. Açò va ser aconseguit principalment en l’època clàssica. Al ser una arquitectura harmoniosa és una arquitectura bella.
  • El material és fonamentalment la pedra i dins d’elles el marbre és la preferida, però també es van utilitzar altres materials. Al principi s’utilitza la fusta o la maçoneria, recorrent-se a un arrebossat fet de pols de marbre que després es policroma, encara que aquesta policromia s’ha perdut. El color era menys fort en el marbre que en altres pedres. L’aparell és amb un cadirat regular i uniforme.

* Castellà: adintelada

TEMPLE GREC

Un temple grec és l’estança d’un Déu a la terra; dins d’ell a la naos se situava la imatge divina. El temple grec no està dissenyat per a l’adoració en grup sinó com a dedicatòria a una deïtat, el que explica que l’escultura que contenia estava sempre en un lloc difícil de veure: es construïen per a complaure al déu, no a la gent.

La planta del temple grec és la següent:

  • El pronaos (del grec antic πρόναος), literalment ‘l’espai situat davant del temple’, designa el vestíbul o l’entrada d’un temple grec.
  • La naos és la sala més important dels temples de la Grècia Antiga. En els temples grecs la naos també es pot anomenar cel·la o santuari. Aquesta contenia l’estàtua del déu, a la qual el profà no accedia normalment. La cel·la podia estar constituïda d’una, dues o tres plantes. Era un espai reduit i sense finestres; es pensa que la il·luminació era amb llànties d’oli.
  • Opistòdomos era un espai distint situat en la part posterior dels temples grecs, és un element espacial que juntament amb el pronaos (o pòrtic) i la naos (o santuari)estava en els temples d’importància.
  • Àditon. No estava en la majoria dels temples, o podia variar (subterrani, com un nínxol, integrat en la naos), la seua funció era per a les ofrenes.

Tipus de temples:

Els temples grecs es classifiquen en funció de la disposició de les columnes en una visió en planta, però també segons el nombre de columnes en l’alçat frontal (façana).

Segons la planta són:

  • In antis: aquest temple està format pel pronaos que usualment disposa de dues columnes i el naos.
  • Pròstil: aquest temple està format pel pronaos que disposa de quatre columnes i el naos.
  • Amfipròstil: és el temple menys comú, disposa de columnes en la part anterior com en la posterior del temple.
  • Perípter: Està envoltat de columnes i és el més comú dels temples grecs. Fou norma comuna en la Grècia clàssica que el nombre de columnes dels laterals fóra el doble més una, de les columnes dels costats de menys llargària.
  • Dípter: Està envoltat de columnes en doble filera.
  • Tholos o monòpters: són temples circulars, disposen d’una coberta cònica i a sota la naos cicular. El conjunt està envoltat per un nombre de columnes variable
  • Hipetre: és d’influència egípcia, la naos queda al descobert.

Segons el nombre de columnes en l’alçat frontal pot ser:

  • Dístil si disposa de dues columnes

  • Trístil si disposa de tres columnes (infreqüent)
  • Tetràstil si disposa de quatre columnes

  • Hexàstil si disposa de sis columnes

  • Octàstil si disposa de vuit columnes

  • Decàstil si disposa de deu columnes
  • Dodecàstil si disposa de dotze columnes

Alçat:

En altura el temple presenta les següents parts:

Ordres

L’explicació dels ordres la tens en l’entrada els ordres grecs, o (més fàcil) punxa en el següent enllaç

https://ravatxol.wordpress.com/2010/07/12/els-ordres-grecs/

Correccions òptiques

Se cerca l’harmonia visual utilitzant correccions òptiques si és necessari com:
a) Una lleu curvatura del sòl.
b) La inclinació de les columnes cap a dins per a evitar la sensació de caiguda.
c) L’èntasi de les columnes. El fust de les columnes gregues no es dissenyava amb secció constant, aquesta augmentava des del capitell a l’èntasi, tornant a disminuir fins a la base. Per tant, la columna és més ampla en una zona situada a la meitat inferior.
d) La desigual distància entre els intercolumnis.

Temples significatius

Període arcaic (750-480 aC)

Grècia clàssica (480-323 aC)

Destaquen dos períodes constructius diferenciats dins de la Grècia Clàssica:

Període I (c. 480-450 aC)

Una vegada finalitzades les Guerres Mèdiques es produeix una eclosió cultural i constructiva. El més destacat és el Partenó, dedicat a Atenea, a l’Acròpoli.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Acr%C3%B2poli_d%27Atenes

http://en.wikipedia.org/wiki/Parthenon

Altres temples destacats:

Període II (c. 450-404 aC)

La Guerra del Peloponés suposa el final de la centralitat cultural d’Atenes i la fi de la democràcia. Es tendeix a un major decorativisme, es genera l’ordre corinti.

Hel·lenisme (323-148 aC)

TEATRE

Els grecs eren molt aficionats al teatre que naix amb finalitats religioses amb el culte a Dionís.

Per a esta finalitat van construir per a això imposants exemples. Eren sempre a l’aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s’assentaven al pendent d’un turó. D’aquesta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors veieren l’escenari sense obstacles. En aquest pendent s’excavaven els seients per als espectadors. La graderia semicircular, anomenat Koilan o Cavea, es realitza en pedra des del segle IV aC.

L’escenari estava precedit per una zona circular, l’orchesta que servia com a reflector del so. Amb aquest i altres artificis, aconseguien que als teatres poguessin acomodar-se fins 15.000 espectadors, xifra que fins i tot avui sembla molt gran (els teatres actuals més grans en tenen menys, i ni tan sols els teatres romans no van arribar a aquesta mida). En aquest lloc es col·locaven els músics i el cor que relatava l’acció de l’obra i actuaven mentre els actors es canviaven i fins i tot al costat d’aquests. De vegades a l’ orchesta es col·locava el déu i l’altar de cerimònies.

Al costat de l’ orchesta hi havia el prosceni, on esperaven els actors, i lleugerament elevada estava l’escena on es representava l’obra. En els laterals hi havia els parodos.

El teatre romà presenta algunes diferències que pots vore ací:

2203173-DIFERENCIAS-ENTRE-EL-TEATRO-GRIEGO-Y-ROMANO

Teatres més significatius

Grècia

Teatre d’Epidaure:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_d%27Epidaure

http://webs.ono.com/pedabagon/pedro/Historiadelarte/temario/arte%20griego/comentarios%20de%20obras/teatro%20de%20epidauro.html

Teatre d’Argos http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Argos_City.jpg

Teatre de Delphi http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ancient_Greek_theatre_in_Delphi

Teatre de Dodona http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_griego_de_Dodona http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ancient_Greek_theatre_in_Dodona

Turquia

Teatre de Pèrgam http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ancient_Greek_theatre_in_Pergamon

Teatre de Termessos http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ancient_Greek_theatre_in_Termessos

Sicília

Teatre de Siracusa http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ancient_Greek_theatre_%28Syracuse%29

Els ordres grecs

Posted in Art, Art Grec on 12 Juliol 2010 by ravatxol

En primer lloc una definició de què és ordre:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ordres_cl%C3%A0ssics

Els grecs utilitzaven tres ordres, ací tens un dibuix de cadascun d’ells amb les seues parts, i un enllaç amb l’explicació:

Dòric:

http://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%B2ric

Jònic:

http://ca.wikipedia.org/wiki/J%C3%B2nic

Corinti:

http://es.wikipedia.org/wiki/Orden_corintio

http://ca.wikipedia.org/wiki/Acant