Arquitectura Islàmica

L’ art islàmic va nàixer i es va desenvolupar entre els segles VII i XV, esdevenint el tercer gran estil artístic medieval, a més dels dos grans estils de l’Occident europeu cristià, el romànic i el gòtic. Aquest nou art, degut a l’expansió de l’islam, s’estendrà ràpidament per la riba mediterrània oriental i el Pròxim Orient, arribant fins a Pèrsia i l’Índia, així com per tota la zona de la Mediterrània occidental, des del Nord d’Àfrica fins a la Península Ibèrica.

L’art islàmic presenta una certa unitat estilística deguda als desplaçament dels artistes, dels comerciants, dels comanditaris i de les obres. Altres elements han estat posats en valor de manera general, com l’atenció portada a les arts decoratives i la importància que es dóna a la geometria i a les decoracions en entapissat. Tanmateix, malgrat aquest trets comuns, aquest art presenta una gran diversitat de les formes, segons els països i les èpoques.

L’arquitectura és la manifestació artística més important que integra les altres arts. Com que la tradició musulmana rebutja les representacions d’imatges humanes en un context religiós, la pintura i l’escultura a la manera occidental són escasses, en canvi, es desenvolupen força les decoracions murals abstractes, pintades, en mosaic o en ceràmica vidriada.

Característiques generals de l’Art Islàmic:

  • És un art eclèctic: influències romanes, bizantines, cristianes, coptes, perses, visigodes, etc.

Característiques generals de l’arquitectura islàmica:

  1. No utilitzen la pedra perquè és molt costosa, utilitzen materials més barats: maçoneria, fusta, rajola i guix.
  1. Edificis poc elevats, s’estenen més en superfície que en altura, influència de la visió plana del desert. Açò provoca que no facen mancada murs massa forts ni pilars grans, ja que no hi ha molt pes que suportar. – Utilitzen columnes d’implique. Si hi ha unes ruïnes prop, reutilitzen els seus materials. – Quan ells mateixos fan les columnes, aquestes són molt fines. – Els capitells són molt diversos: Corintis, romans, visigots… també fan capitells d’estalactites, de plecs, de ventalls, cúbics… – Les voltes són molt diverses. – Els arcs decoratius (Falsos arcs = no tenen funció sustentante) són molt diversos: De ferradura (presos dels visigots) Lobulados Creuats Túmido (de ferradura apuntat) De quilla Mig punt Mig punt peraltat Mixtilíneo – Les cúpules són símbol de Déu i signifiquen poder: Semicircular/semiesférica Esquifada Cònica De mocàrabs Calades Edificis: – Construïen cap a endins, cap a la part interior dels edificis. – Els murs o paraments són de gran senzillesa i amb pocs buits a l’exterior. – Àmplies balconades volats tancats amb gelosies, per a veure sense ser vist. – Mesquites per a l’oració, són els principals. – Madrazas o Medersas, són escoles on s’ensenyava l’Alcorà. – Tombes. – Palacios. – Baños. – Caravanseres, eren posades en el desert perquè facen escala les caravanes. Decoració: – Utilitzen una decoració exuberant (horror vacui = horror al buit) – No apareixen figures humanes ni animals. – Utilitzen molt els elements vegetals estilitzats o “ataurique” – Mocàrabs, Composicions geomètriques i decoracions epigráficas (Llegendes inscrites en àrab). – Yeserías: Treballen el guix que és molt més fàcil que el marbre. Li donen la seua aparença i ho tallen. A més és un material molt més barat. – Les yeserías en alguns casos també les policroman. – Mosaics: S’utilitzaven quan havia més diners. Urbanisme: – La ciutat es forma per aglutinación o juxtaposició, no hi ha un plànol determinat ni regular i els espais manquen de límits. – Enfront del clàssic regular, van establir l’irregular i imprevisible. – Estretor en els carrers.

Els materials més utilitzats són el maó i la pedra juntament amb maçoneria, guix i, a les cobertes, fusta.

En els revestiments murals son freqüents la ceràmica vidrada, mosaic, plaques de marbre o pedres decorades.

Com a elements de suport trobem pilars i columnes (de vegades se superposen els dos sistemes com a la Mesquita de Còrdova). Els capitells són molt variats: clàssics (reutilitzats) i també vegetals, cúbics, mocarabs i calats.

Utilitzaven estructures adovellades com l’arc i la volta. També feien servir amb profusió l’arc de mig punt, l’arc de ferradura i l’arc de ferradura apuntat. Amb caràcter decoratiu s’utilitzen molt els lobulats, els mixtilinis i els entrecreuats.

Per a ressaltar el caràcter decoratiu de l’arc feien servir recursos com la alternança de colors en les dovelles i l’emmarcament de l’arc per un arrabà.

Les cobertes són generalment de fusta amb cassetons, també freqüentment es fa servir la volta de creueria.

En quant al plantejament general dels edificis aquests són generalment de poca alçada i de formes senzilles. Gran importància tindran els jardins i els jocs d’aigua.

Els elements decoratius son potser l’aportació més original de l’arquitectura islàmica. Es tendeix a l’abstracció, a la representació rítmica dels motius i a la decoració minuciosa que omple grans superfícies: horror vacui. La prohibició de representar persones i animals en els edificis religiosos té molt a veure amb aquesta decoració.

Cinc motius principals

  • Decoració epigràfica: recorda als fidels els missatges religiosos. A més el caràcter estilitzat de l’escriptura àrab li permet adaptar-se a les superfícies arquitectòniques.
  • L’ataúric: decoració amb base de formes vegetals com la fulla d’acant coríntia.
  • Arabesc: entrellaçat de línies i figures geomètriques. Per extensió, s’anomena arabesc a la decoració àrab característica.
  • Mocarab: element decoratiu de guix o fusta format per petits prismes juxtaposats i superposats verticalment com estalactites que adorna la part interior de la cúpula, l’arc i les voltes. També s’utilitzà als capitells.
  • Els panys de sebka: xarxa de rombes formada per series de arcs superposades.

A més, es freqüent l’ús d’elements constructius com les superposicions d’arcs, amb funció merament decorativa.

Advertisements

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: