Aniconisme en l’Art Islàmic

La prohibició de la representació d’imatges en l’art de l’Islam

Aquest fet és fonamental ja què sempre s’ha associat l’art de l’Islam amb un art iconoclasta. Encara que l’Alcorà no prohibeix expressament la representació de figures, és conegut que es van adoptar mesures intransigents contra la representació primer de Déu i després de qualsevol figura. La raó va ser el temor de les autoritats religioses a què es tornara al paganisme i a la idolatria.

No obstant això, la intensitat de la prohibició de les imatges va tenir dues grans limitacions:

  • Limitació temporal: Sembla que la prohibició va començar a fer efecte tardanament, ja sota el domini dels abàssides, pel que en el primer segle de vida de l’Islam aquesta prohibició no va ser massa forta.
  • Limitació temàtica: Des de la perspectiva de la citada prohibició, sempre ha sorprès l’aparició -cada dia major- d’obres artístiques figurades musulmanes. I és que és indispensable fer la distinció entre art sagrat i art profà. En les mesquites de l’Islam la decoració és geomètrica i anicònica. És evident que en les mesquites, a partir d’una determinada data, la decoració es basa estrictamente en motius geomètrics o vegetals geometritzats, però no ocorrerà el mateix en el context de l’art no religiós. D’aquesta manera, en palaus i castells omeies la pintura era  habitual, com en els castells de Qasr Amra i Qasr el-Hair, on les pintures murals figurades cobrien gran part dels recintes. En el context domèstic més humil (vestimentes, ceràmiques, etc.) també apareix la figuració habitualment. Un exemple de representació humana a l’art de l’Islam a Espanya és el de les pintures de la Sala dels Reis de la Alhambra, on, entre altres motius, apareixen pintats els primers deu reis de la dinastia nassarita.

http://es.wikipedia.org/wiki/Pintura_isl%C3%A1mica

Advertisements

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: