L’escultura grega

L’escultura grega és una manifestació artística que reflecteix els ideals de la civilització grega: importància de l’home com a centre de l’univers i recerca d’un ideal de bellesa basat en l’equilibri i la proporció.

El tema central és la figura humana. Es busca un model de bellesa, el cànon, les proporcions perfectes. Els materials utilitzats són el marbre policromat, el bronze (procediment de la cera perduda, ací tens com es fa https://ravatxol.wordpress.com/2010/08/03/metode-de-la-cera-perduda-2/), i les criselefantines (estàtues d’or i d’ivori).

Hi han tres períodes dins de l’evolució estilística de l’escultura grega, que són:

Període arcaic

En el període arcaic (segle VII aC – inicis del segle V aC), l’art grec evoluciona des de les antigues tradicions artístiques fecundades per les influències egípcies i orientals, fins a les portes del que serà l’art grec clàssic.

El tipus d’estàtua grega que arribarà a ser més característic del període arcaic, el Koúros, segueix en gran mesura models egipcis. Es realitzen figures masculines d’atletes nus (Koúroi), i figures femenines vestides (Korai).

Característiques:

Exemples més importants:

Període clàssic

Característiques generals de l’escultura.

  • L’escultor grec realitza les seues obres per plaer estètic, buscant la bellesa ideal, al marge del seu significat religiós.
  • La figura humana és considerada l’expressió d’aquesta bellesa ideal, física i espiritual, especialment el cos masculí nu.
  • Naturalisme idealitzat en les escultures, ja que es tracta de representar a l’Home perfecte, sense defectes, veritables arquetips.
  • Recerca de la perfecció formal a través de la mesura i de la proporció. Per a això fixen un cànon o sistema de relacions matemàtiques entre totes les parts del cos. En l’època clàssica el “cànon”, com expressió de la bellesa, va ser definit per Políclet en set caps i per Lisip amb vuit. És necessari —afirma Políclet— que el cap siga la setena part de l’altura total de la figura, el peu dues vegades la longitud del palmell de la mà mentre la cama, des del peu al genoll, haurà d’amidar sis pams, i la mateixa mesura hi haurà també entre el genoll i el centre del abdomen. http://4.bp.blogspot.com/_CtaB6unx8GY/S8_2fyN31eI/AAAAAAAABS0/Qx-nlpo2Kk8/s1600/canon_policleto.jpg
  • També busquen l’harmonia, serenitat i equilibri entre l’autodomini (ethos) i l’expressió dels sentiments (pathos), especialment en els rostres.
  • Estudi de l’anatomia en tensió i del moviment, però equilibrat.
  • Els temes preferits són els mitològics (déus i herois), però també atletes.
  • Materials: tots ( fusta, pedra, or , ivori, etc ), però prefereixen el marbre i el bronze.
  • Escultures policromades, encara que s’hagen perdut les restes de color pel pas del temps.

El període clàssic de l’escultura grega es pot dividir en els tres subperíodes següents: període protoclàssic (també anomenat estil sever), primer classicisme i segon classicisme.

Període protoclàssic (480-460 aC)

A la primera meitat del segle V aC l’escultura comença a experimentar nous camins, tot trencant amb la rigidesa compositiva dels Koúroi. S’ evoluciona cap una més gran naturalitat de les formes, una captació major del moviment i una preocupació per explorar les emocions i diferents estats. La figura de l’ home un esdevé definitivament el símbol de la bellesa per a l’art grec.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Estil_sever

Exemples:

Primer classicisme (460-400 aC)

En la segona meitat del segle els escultors arriben a un domini de la tècnica que permet d’establir uns cànons o models de bellesa ideal, basats en les proporcions de les diverses parts del cos. Els cossos apareixen en actituds de repòs i serenitat.

Les grans figures d’aquest període són:

Miró d’Eleusis

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mir%C3%B3_%28escultor%29

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b8/Discobulus.jpg

Políclet

http://ca.wikipedia.org/wiki/Policlet

Fídies

http://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%ADdies

http://es.wikipedia.org/wiki/Friso_del_Parten%C3%B3n

http://es.wikipedia.org/wiki/Estatua_de_Zeus_en_Olimpia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Atena_P%C3%A0rtenos

http://es.wikipedia.org/wiki/Atenea_Lemnia

Segon Classicisme (400-323 aC)

Al segle IV aC s’ accentua la tendència al realisme i es dóna més importància a l’ expressió i al moviment, a l’ hora que apareix el retrat individualitzat.

Les grans figures d’aquesta etapa són:

Praxíteles

http://ca.wikipedia.org/wiki/Prax%C3%ADteles

http://ca.wikipedia.org/wiki/Hermes_amb_Dion%C3%ADs_infant

Lisip

http://es.wikipedia.org/wiki/Lisipo

http://ca.wikipedia.org/wiki/Apoxi%C3%B2menos

Escopes de Paros

http://es.wikipedia.org/wiki/Escopas

Període hel·lenístic

L’art hel·lenístic (finals del segle IV aC – segle I aC) explota, desenvolupa i sintetitza les aportacions de les etapes anteriors, especialment les del segle IV a C.

Característiques:

  • Intensifica el moviment fins a cargolar i distorsionar les figures.
  • Accentua les emocions i les expressions de dolor, angoixa, esforç i desànim.
  • Exagera l’ esforç físic inflant i deformant els músculs.
  • Profunditza en els estudis de tridimensionalitat, cercant postures complexes que obliguen l’espectador a visionar-les des de diferents angles.
  • Es recrea en la nuesa tant la masculina com la femenina i l’ efeminada (hermafrodites) i conrea temes nous o poc freqüents fins al moment (infantesa, vellesa, lletjor, deformitat, etc.).
  • Els temes es diversifiquen, introduint les imatges quotidianes i anecdòtiques, les al·legories, el retrat i els grups escultòrics.
  • No sempre es coneixen els autors i moltes obres es conserven per còpies romanes. Sorgeixen escoles i hi ha una expansió cap a Àsia Menor i l’àrea oriental del Mediterrani. Les escoles més importants són la de Pèrgam, Rodes i Alexandria. No és que tinguen característiques específiques ni es coneixen exactament els autors, és només perquè són obres realitzades en relació a una ciutat.

Exemples:

Advertisements

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: