Arxivar per Agost, 2010

Arquitectura Romana

Posted in Art, Art Romà on 18 Agost 2010 by ravatxol

Les principals característiques de l’arquitectura romana són:

Principals diferències entre l’Arquitectura Romana i la Grega

Les principals diferències entre l’arquitectura romana i l’arquitectura grega són:

  • La romana és una arquitectura més ornamentada.
  • Hi ha novetat dels temes decoratius.
  • Major perfecció dels monuments.
  • Els edificis tenen un gran utilitarisme.
  • L’arquitectura és fonamentalment civil i militar, enfront de l’arquitectura bàsicament religiosa de Grècia.
  • És tracta d’una arquitectura més dinàmica enfront de la grega, més estàtica.
  • L’arc, la volta i la cúpula són més utilitzats enfront de la llinda de Grècia.

A pesar d’estes diferències, hi ha moltes semblances amb l’art grec ja que Roma va assimilar nombrosos elements artístics i arquitectònics dels països que incorporava al seu imperi. També va ser freqüent emprar artistes nascuts i formats en altres territoris, sent els principals originaris de Grècia.

TEMPLES

El temple romà es va conformar la base de la tradició de dos móns: l’etrusc (http://es.wikipedia.org/wiki/Templo_etrusco) i el grec (https://ravatxol.wordpress.com/2010/07/13/arquitectura-grega/). Estaven atesos per sacerdots adscrits que administraven el temple i tot que fa als ritus amb els seus déus. En l’Imperi Romà va existir una gran relació entre el món religiós i el polític, de manera que el Summe Pontífex serà el propi emperador.
El temple romà s’aixeca sobre un podi i per accedir a la cel·la existia un escalinata a la part davantera.

La cel·la es desenvolupava en sentit longitudinal i podia ser única o triple.
En els temples s’utilitzaven especialment els ordres compost i corinti, en un esquema pseudoperípter (http://es.wikipedia.org/wiki/Pseudoper%C3%ADptero). Els frontons solien ser llisos amb inscripcions en la part davantera de l’entaulament.
Progressivament es va anar imposant la volta per a cobrir l’interior de la cel·la. També hi va haver temples circulars, generalment dedicats a Vesta. En etapes tardanes es van construir temples d’estructura més complicada, com temples dobles, de planta poligonal, etc.

Exemples:

Itàlia:

Temple de la Fortuna Viril o de Portunus (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Templo_de_Portunus

Temple de Vesta (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Templo_de_Vesta

Templo de Venus i Roma (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Templo_de_Venus_y_Roma

Temple d’Hèrcules Víctor (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Templo_de_H%C3%A9rcules_V%C3%ADctor

Temple de Saturn (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Templo_de_Saturno

Temple d’Antoní i Faustina (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Templo_de_Antonino_y_Faustina

Panteó d’Agripa (Roma) http://ca.wikipedia.org/wiki/Pante%C3%B3_de_Roma

Temple de Miverva (Assís) http://www.sacred-destinations.com/italy/assisi-temple-minerva.htm

Temple de Venus (Tívoli) http://www.tibursuperbum.it/es/monumenti/villaadriana/TempioVenere.htm

Temple de Vesta (Tívoli) http://www.historiadelarte.us/roma/los-primeros-templos-de-roma.html

França:

Maison Carrée (Nimes) http://ca.wikipedia.org/wiki/Maison_Carr%C3%A9e

Temple d’August i Lívia (Vienne) http://es.wikipedia.org/wiki/Vienne_(Is%C3%A8re)

Croàcia:

Temple d’August (Pula) http://ca.wikipedia.org/wiki/Temple_d%27August_de_Pula

Portugal:

Temple de Diana (Èvora) http://www.sacred-destinations.com/portugal/evora-roman-temple

Espanya:

Temple de Diana (Mèrida) http://www.spanisharts.com/arquitectura/imagenes/roma/merida_diana.html

Temple romà (Vic) http://ca.wikipedia.org/wiki/Temple_rom%C3%A0_de_Vic

Tunísia:

Temple Capitolí (Dougga) http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Capitolio_de_Dougga.JPG

Temples Capitolins (Sbeitla) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Sbeitla_05.jpg

URBANISME I OBRES PÚBLIQUES

Les ciutats fundades per Roma, van adoptar sempre que el terreny ho va permetre, un traçat en quadrícula al voltant de les dues vies principals -cardus i decumanus- que es creuaven perpendicularment; allí on es creuaven es col·locava el centre de la vida urbana, lloc en el qual es construïen els edificis públics i temples, i on es congregaven els mercaders. Aquesta part de la ciutat era denominada el Fòrum (http://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%B2rum). Esta tipologia deriva dels campaments romans, que tenen la mateixa estructura.

Els carrers estaven empedrats, amb voreres i passos de vianants.

Les cases podien ser cases unifamiliars de gent important com veiem al vídeo

o cases de pisos per a gent pobra anomenades ínsula

http://ca.wikipedia.org/wiki/Insulae

Basíliques

Eren edificis destinats, segons els casos, a sales de reunió, tractats comercials i tribunals de justícia. Constaven de planta rectangular i tres naus longitudinals separades per columnes. La nau central era el doble que les laterals. El mur del fons tenia forma semicircular (posterior absis cristià). La nau central estava més elevada que les laterals, la qual cosa permetia la col·locació de finestres que il·luminaven l’interior. La seua estructura és la base de la basílica paleocristiana posterior.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Bas%C3%ADlica

Exemples:

Basílica de Majenci (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Majencio

Basílica Emília (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Bas%C3%ADlica_Emilia

Obres hidràuliques

El sanejament de les poblacions estava garantit per una xarxa de clavegueram i desguassos (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cloaca_Maxima) que conduïen lluny les aigües residuals.

Per a abastir d’aigua a les ciutats van realitzar pantans i aqüeductes. Aquest solien dur l’aigua potable de prou lluny. http://en.wikipedia.org/wiki/File:Aqueduct-de-nimes.svg

http://ca.wikipedia.org/wiki/Aq%C3%BCeducte

Exemples:

Pont du Gard (França) http://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_del_Gard

Aqüeductes de Roma http://ca.wikipedia.org/wiki/Aq%C3%BCeductes_de_Roma http://es.wikipedia.org/wiki/Anio_Novus

Aqüeducte de Valent (Estambul) http://ca.wikipedia.org/wiki/Aq%C3%BCeducte_de_Valent

Aqüeducte de Segòvia http://es.wikipedia.org/wiki/Acueducto_de_Segovia

Aqüeducte dels Miracles (Mèrida) http://es.wikipedia.org/wiki/Acueducto_de_los_Milagros

Aqüeducte de Sevilla http://es.wikipedia.org/wiki/Ca%C3%B1os_de_Carmona

Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable (Tarragona) http://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_del_Diable_(Tarragona)

Quan l’aigua arribava a la ciutat, aquesta es distribuïa amb canalitzacions en diferents fonts.

Molt importants a les ciutats eren les Termes, balnearis que complien una funció higiènica i que facilitaven a les classes acomodades el bany per pur plaer. Constaven de 4 estades: apoditherium o lloc per a despullar-se, caldarium, tepidarium i frigidarium, respectivament sales d’aigua calenta, temperada i freda.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Termes_romanes

Exemples:

Roma

Termes de Caracal·la http://ca.wikipedia.org/wiki/Termes_de_Caracal%C2%B7la

Termes de Dioclecià http://ca.wikipedia.org/wiki/Termes_de_Diocleci%C3%A0

Termes de Titus http://ca.wikipedia.org/wiki/Termes_de_Titus

Termes de Trajà http://ca.wikipedia.org/wiki/Termes_de_Traj%C3%A0

Termes d’Agripa http://ca.wikipedia.org/wiki/Termes_d%27Agripa

Espanya

Termes de Saragossa http://es.wikipedia.org/wiki/Termas_romanas_de_Caesaraugusta

Termes de Clunia Sulpicia http://es.wikipedia.org/wiki/Termas_romanas_de_Clunia_Sulpicia

Termes de Cartagena http://es.wikipedia.org/wiki/Termas_romanas_de_Cartagena

Termes de Caldes de Malavella http://ca.wikipedia.org/wiki/Caldes_de_Malavella

Edificis d’oci i espectacles

Els teatres romans deriven dels grecs, dels quals es diferencien perquè la graderia (Cavea) es disposa en forma semicircular i no de ferradura. La Orchestra era semicircular i plana en la seua part baixa, per a ús del cor, enfront de la qual es disposava el prosceni (on els actors i actrius esperaven el seu torn) i l’Escena o escenari, tancada per darrere i molt decorada. En l’exterior, els teatres presentaven dos o més pisos d’arcades de diversos ordres.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_rom%C3%A0

DIFERENCIAS-ENTRE-EL-TEATRO-GRIEGO-Y-ROMANO

Exemples:

Itàlia

Teatre de Marcel (Roma) http://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_de_Marcel

Teatre d’Òstia http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%92stia

Teatre de Fièsole http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/3c/Florenz-Fiesole_Theater.jpg

Teatre de Pompeia http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1a/Pompeje_teatr_wielki.JPG

Teatre de Verona http://www.bed-breakfast-italy.com/alojamiento/teatro-romano.htm

Teatre de Spoleto http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/61/Spoletoteatroromano.JPG

Algèria

Teatre de Djemila http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c8/GM_Djemila_Roman_Theatre01.jpg

Teatre de Guelma http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/76/GM_Guelma_Theatre_romain04.jpg

Teatre de Timgad http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a8/Timgad_Theatre.jpg

Teatre de Khamissa http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f3/GM_Khamissa_Roman_Theatre00.jpg

Bulgària

Teatre de Plovdiv http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/06/RomanTheaterPlovdiv.jpg

Espanya

Teatre de Baelo Claudia http://www.historiacocina.com/paises/articulos/baelo/index.htm

Teatre de Bílbilis http://es.wikipedia.org/wiki/B%C3%ADlbilis

Teatre de Cadis http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_romano_de_C%C3%A1diz

Teatre de Saragossa http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_romano_de_Caesaraugusta

Teatre de Cartagena http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_romano_de_Cartagena

Teatre de Clunia Sulpicia http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_romano_de_Clunia_Sulpicia

Teatre de Mèrida http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_romano_de_M%C3%A9rida

Teatre d’Itàlica http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_romano_de_It%C3%A1lica

Teatre de Màlaga http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_Romano_de_M%C3%A1laga

Teatre de Sagunt http://www.spanisharts.com/arquitectura/imagenes/roma/sagunto_teatro.html http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_romano_de_Sagunto

Teatre de Segòbriga http://es.wikipedia.org/wiki/Seg%C3%B3briga

Teatre de Tarragona http://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_rom%C3%A0_de_Tarragona

França

Teatre d’Arlés http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_antiguo_%28Arl%C3%A9s%29

Teatre d’Autun http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b2/Th%C3%A9%C3%A2tre_romain_Autun.JPG

Teatre de Lyon http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/8d/Lyon_Theatre_Romain_20060826.jpg

Teatre d’Orange http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_romano_de_Orange

Teatre de Vienne http://www.ac-grenoble.fr/ecoles/vienne2/spip.php?article609

Israel

Teatre de Caesarea Marítima http://en.wikipedia.org/wiki/File:MCB-caesaria-amphitheatre.jpg

Jordània

Teatre d’Amman http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/25/Amman_Roman_theatre.jpg

Teatre de Jerash http://en.wikipedia.org/wiki/File:Jerash_BW_16.JPG

Teatre de Petra http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Petra-Theater.jpg

Líbia

Teatre de Leptis Magna http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Leptis_Magna_Theatre.jpg

Teatre de Sabratha http://es.wikipedia.org/wiki/Sabratha

Síria

Teatre de Bosra http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7f/Sy_bosra_divadlo_hlediste.jpg

Teatre de Palmira http://www.homsonline.com/EN/Citeis/slides/Palmyra_TheTheatre1.htm

Suïssa

Teatre d’Augusta Raurica http://es.wikipedia.org/wiki/Augusta_Raurica

Turquia

Teatre d’Aspendos http://es.wikipedia.org/wiki/Aspendos

Teatre de Side http://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_rom%C3%A0_de_Side

La necessitat de tancar tot un espai per a la celebració d’espectacles sagnants va donar lloc a l’Amfiteatre, d’estructura el·líptica i cavea contínua.

http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/amphithe.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gladiador

Exemples:

Alemanya

Amfiteatre de Trèveris http://es.wikipedia.org/wiki/Anfiteatro_de_Tr%C3%A9veris

Croàcia

Amfiteatre de Pula http://ca.wikipedia.org/wiki/Amfiteatre_de_Pula

Espanya

Amfiteatre de Mèrida http://es.wikipedia.org/wiki/Anfiteatro_de_M%C3%A9rida

Amfiteatre d’Itàlica http://es.wikipedia.org/wiki/Anfiteatro_de_It%C3%A1lica

Amfiteatre de Tarragona http://es.wikipedia.org/wiki/Anfiteatro_de_Tarraco

Amfiteatre de Segòbriga http://es.wikipedia.org/wiki/Anfiteatro_de_Seg%C3%B3briga

França

Amfiteatre d’Arlés http://es.wikipedia.org/wiki/Arenas_de_Arl%C3%A9s

Amfiteatre de Fréjus http://fr.wikipedia.org/wiki/Amphith%C3%A9%C3%A2tre_de_Fr%C3%A9jus

Amfiteatre de Grand http://fr.wikipedia.org/wiki/Amphith%C3%A9%C3%A2tre_de_Grand

Amfiteatre de Nimes http://ca.wikipedia.org/wiki/Amfiteatre_de_Nimes

Amfiteatre de Saintes http://fr.wikipedia.org/wiki/Amphith%C3%A9%C3%A2tre_de_Saintes

Itàlia

Amfiteatre de Càpua http://es.wikipedia.org/wiki/Anfiteatro_de_Capua

Amfiteatre de Pompeia http://www.turismoenfotos.com/items/italia/pompeya/790_anfiteatro-de-pompeya/

Amfiteatre de Pozzuoli http://it.wikipedia.org/wiki/Anfiteatro_Flavio_%28Pozzuoli%29

Colosseum (Roma) http://ca.wikipedia.org/wiki/Colosseu

Amfiteatre de Verona http://it.wikipedia.org/wiki/Arena_di_Verona

Líbia

Amfiteatre de Leptis Magna http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Circus_Leptis_Magna_Libya.JPG

Tunísia

Amfiteatre d’El Djem http://ca.wikipedia.org/wiki/Amfiteatre_d%27El_Djem

Els Circs, per a carreres de carros, tenien forma allargada i es tancaven en un extrem en semicercle, presentant en l’altre les entrades i les cavallerises on es guardaven els cavalls participants. En el centre estava l’espina, espècie de mur de poca altura que servia per a senyalitzar el camí als carros.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Circ_rom%C3%A0

Exemples:

Itàlia

Circ Màxim (Roma) http://ca.wikipedia.org/wiki/Circ_M%C3%A0xim

Circ de Majenci (Roma) http://en.wikipedia.org/wiki/Circus_of_Maxentius

Espanya

Circ de Mèrida http://es.wikipedia.org/wiki/Circo_romano_de_M%C3%A9rida

Circ de Tarragona http://ca.wikipedia.org/wiki/Circ_rom%C3%A0_de_Tarragona

Israel

Circ de Caesarea Maritima http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/ab/Caesarea_Palaestina.jpg

Jordània

Circ de Jerash http://en.wikipedia.org/wiki/File:Hippodrome-Jerash.JPG

Líban

Circ de Tir http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2c/Al-Bass_Arch_Site_Hippodrome.JPG

Monuments commemoratius

Per a la commemoració de les grans victòries i conquestes, el poble romà va utilitzar Arcs de Triomf (que imitaven als de la Grècia hel·lenística) i Columnes Commemoratives (invenció seua). L’Arc de Triomf té forma de porta de ciutat, aïllada de la muralla; venien a ser un tros de mur dedicat al guanyador perquè aquest passara per baix triomfalment. Solien tenir una o tres obertures amb volta (obertures-carrers); en l’àtic es disposava la inscripció commemorativa, i a la part alta de tot es col·locava l’estàtua o carro triomfal d’aquell a qui se li dedicava l’arc.  

http://es.wikipedia.org/wiki/Arco_de_triunfo

Exemples d’Arc de Triomf:

Algèria

Arc de Trajà (Timgad) http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Porte_timgad.jpg

Arc de Caracal·la (Djémila) http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ef/Djemila%2C_Algeria.jpg

Croàcia

Arc de Sergi (Pula) http://en.wikipedia.org/wiki/Arch_of_the_Sergii

Espanya

Arc de Medinaceli http://en.wikipedia.org/wiki/File:Arco_de_Medinaceli_(cara_norte).jpg

Arc de Cabanes (Castelló) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Arco_romano_de_Cabanes.jpg

Arc de Barà (Tarragona) http://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Ber%C3%A0

França

Arc d’Orange http://es.wikipedia.org/wiki/Arco_de_triunfo_de_Orange

Porta de Mart (Reims) http://fr.wikipedia.org/wiki/Porte_de_Mars

Arc de Glanum (Saint-Rémy-de-Provence) http://fr.wikipedia.org/wiki/Glanum

Arc de Germànic (Saintes) http://fr.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Germanicus

Itàlia

Arc de Trajà (Ancona) http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Arch_of_Traiano-Ancona.jpg

Arc d’August (Aosta) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Arco_Augusto_Aosta.jpg

Arc de Trajà (Benevento) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Benevento-Arch_of_Trajan_from_North.jpg

Arc d’August (Fano) http://ca.wikipedia.org/wiki/Fano

Arc d’August (Rímini) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Rimini_arco_d_augusto.jpg

Arc de Constantí (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Arco_de_Constantino

Arc de Galié (Roma) http://en.wikipedia.org/wiki/Arch_of_Gallienus

Arc de Janus (Roma) http://en.wikipedia.org/wiki/Arch_of_Janus

Arc de Septimi Sever (Roma) http://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Septimi_Sever

Arc de Titus (Roma) http://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Titus

Arc d’August (Susa) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Arco_di_Augusto-Susa.jpg

Arc dei Gavi (Verona) http://en.wikipedia.org/wiki/Arco_dei_Gavi

Jordània

Arc d’Adrià (Jerash) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Hadrian_Arc_Pan-2.jpg

Líban

Arc de Tir http://en.wikipedia.org/wiki/File:Tyre_Triumphal_Arch.jpg

Líbia

Arc de Septimi Sever (Leptis Magna) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Leptis_Magna_Arch_of_Septimus_Severus.jpg

Arc de Marc Aureli (Trípoli) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Marcus_Aurelius_Arch_Tripoli_Libya.jpg

Marroc

Arc de Volubilis http://en.wikipedia.org/wiki/File:Triumphal_Arch_in_Volubilis.jpg

Síria

Arc de Septimi Sever (Latakia) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Arch_latakia1.jpg

Arc de Septimi Sever (Palmira) http://en.wikipedia.org/wiki/File:PalmyraMonumentalArch.jpg

Tunísia

Arc d’Alexandre Sever (Dougga) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Dougga_10.jpg

Arc Triomfal de la Tetratquia (Sbleita) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Sbeitla_10.jpg

Turquia

Porta d’Adrià (Antalya) http://es.wikipedia.org/wiki/Puerta_de_Adriano

Exemples de Columnes Commemoratives:

Columna de Trajà (Roma) http://ca.wikipedia.org/wiki/Columna_de_Traj%C3%A0

Columna de Marc Aureli (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Columna_de_Marco_Aurelio

Vies de Comunicació

Qüestió vital per a Roma eren les comunicacions entre les ciutats; les tropes necessitaven desplaçar-se ràpidament d’unes zones a les altres en cas de perill. Les vies romanes eren els tentacles que, partint de Roma, asseguraven el domini de les províncies. Diverses capes de fonamentació asseguraven l’assentament de les lloses de pedra que constituïen el paviment; de forma espaiada, es col·locaven uns pals de pedra -els mil·liaris- que indicaven en milles romanes la distància des de Roma a altra ciutat important. El traçat d’aquestes vies -calçades- exigia freqüentment la construcció de ponts i viaductes que manifestaven la mateixa fermesa constructiva que les carreteres.

http://es.wikipedia.org/wiki/Calzada_romana

http://es.wikipedia.org/wiki/Miliario

http://roble.pntic.mec.es/~mbedmar/iesao/historia/construc.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Maqueta_construccion_puente.jpg

Exemples de ponts:

Espanya

Pont d’Alcàntara http://es.wikipedia.org/wiki/Puente_de_Alc%C3%A1ntara

Pont D’Alconétar http://es.wikipedia.org/wiki/Puente_de_Alcon%C3%A9tar

Pont de Pollença (Mallorca) http://en.wikipedia.org/wiki/File:Pont_Rom%C3%A0_07a.jpg

Pont de Còrdova http://es.wikipedia.org/wiki/Puente_romano_de_C%C3%B3rdoba

Pont de Mèrida http://en.wikipedia.org/wiki/Puente_Romano_(M%C3%A9rida)

França

Pont de Sommières http://en.wikipedia.org/wiki/File:WierPontRoman.JPG

Pont de Saint-Thibéry http://en.wikipedia.org/wiki/Roman_Bridge_(Saint-Thib%C3%A9ry)

Pont de Vaison-la-Romaine http://en.wikipedia.org/wiki/Roman_Bridge_(Vaison-la-Romaine)

Pont Flavien http://en.wikipedia.org/wiki/Pont_Flavien

Pont Julien http://en.wikipedia.org/wiki/Pont_Julien

Pont de Mane http://en.wikipedia.org/wiki/Pont_sur_la_Laye

Itàlia

Pont de Sant Martí (Aosta) http://en.wikipedia.org/wiki/Pont-Saint-Martin_(bridge)

Pont Aeli (Roma) http://es.wikipedia.org/wiki/Puente_Sant%27Angelo

Pont Emili (Roma) http://en.wikipedia.org/wiki/Pons_Aemilius

Pont de Cesti (Roma) http://en.wikipedia.org/wiki/Pons_Cestius

Pont de Fabrici (Roma) http://en.wikipedia.org/wiki/Pons_Fabricius

Pont Neronià (Roma) http://en.wikipedia.org/wiki/Pons_Neronianus

Pont de Tiberi (Rímini) http://es.wikipedia.org/wiki/Puente_de_Tiberio

Pont de Cecco http://it.wikipedia.org/wiki/Ponte_di_Cecco

Pont Molino (Pàdua) http://en.wikipedia.org/wiki/Ponte_Molino_(Padua)

Pont de Verona http://en.wikipedia.org/wiki/Ponte_Pietra_(Verona)

Portugal

Pont de Chaves http://es.wikipedia.org/wiki/Puente_romano_de_Aquae_Flaviae

Pont de Segura http://en.wikipedia.org/wiki/File:PuenteromanoriveraTrebejana.JPG

Síria

Pont sobre l’Afrin http://en.wikipedia.org/wiki/File:Afrin,Huri.jpg

Turquia

Pont sobre l’Eurymedon (Aspendos) http://en.wikipedia.org/wiki/Eurymedon_Bridge_(Aspendos)

Pont sobre l’Eurymedon (Selge) http://en.wikipedia.org/wiki/Eurymedon_Bridge_(Selge)

Pont de Penkalas http://en.wikipedia.org/wiki/Penkalas_Bridge

Pont de Cendere http://en.wikipedia.org/wiki/Severan_Bridge

Pont d’Adana http://en.wikipedia.org/wiki/Stone_Bridge_(Adana)

Característiques de l’Art Romà

Posted in Art, Art Romà on 16 Agost 2010 by ravatxol

Les primeres manifestacions de l’art romà naixen sota l’influx de l’art etrusc* (http://es.wikipedia.org/wiki/Arte_etrusco), de seguida contagiat de l’art grec, que van conèixer en les colònies de la Magna Grècia del sud d’Itàlia, que Roma va conquistar en el procés d’unificació territorial de la península, durant els segles IV i III a. C. La influència grega s’acreix quan, en el segle II a. C., Roma ocupa Macedònia i Grècia.

Fins a cert punt pot pensar-se que l’art de Roma és una imitació i ampliació de l’art grec, i per descomptat de l’art etrusc, però l’esperit que va animar als artistes romans és totalment diferent d’aquells. La Roma conquistadora i urbanista va tractar d’unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seues obres requerien.

L’art a Roma es va posar al servei de noves necessitats. Açò explica el naixement de noves manifestacions i també l’aparició d’un art amb gran centralizació i unitarisme, no només a Roma sinó també en la resta de l’Imperi.

Posteriorment l’art romà va repercutir enormement en les cultures occidentals, sent la base cultural d’Occident fins als nostres dies.

L’art romà es pot dividir de forma similar a la història de l’Imperi en tres períodes:

  • Període de la República: s. VI aC (cap al 510 aC) – 27 a. de C.
  • Període d’August: l’època clàssica: 27 a. de C. – 14 d. de C.
  • Període imperial: dividit al seu torn en:
    • De Tiberi a Trajà: 14 – 117
    • D’A drià a Alexandre Sever: 117 – 235
    • De Maximí a Constantí: 235 – 315.

 *El període de la monarquia (segle VIII a. C. al segle V d. C.), és un període on les manifestacions que trobem són indistingibles de l’art etrusc.

Mètode de la cera perduda

Posted in Art on 3 Agost 2010 by ravatxol

Ací tens explicat com es fan les escultures de bronze:

Característiques generals de l’Art Grec

Posted in Art, Art Grec on 2 Agost 2010 by ravatxol

L’art de l’Antiga Grècia és l’estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la naturalesa» en el sentit aristotèlic.

Els grecs van instituir el principi de la consideració racional de l’home i de la naturalesa, en la qual troben la raó que explica l’experiència sensorial de l’estètica en l’art grec. La bellesa per als grecs estava en la perfecció, la proporció i l’harmonia. És a dir que comparaven la bellesa amb la naturalesa. El sofista grec Protàgores mantenia que l’home era la ‘mesura ideal’ de totes les coses.

Aquestes idees es van plasmar en l’arquitectura i l’escultura amb l’aplicació dels conceptes d’ordre arquitectònic i cànon de bellesa, en ambdós la bellesa es concep com proporció harmònica entre les parts i el tot, siga d’un edifici o del cos.

L’escultura grega

Posted in Art, Art Grec on 2 Agost 2010 by ravatxol

L’escultura grega és una manifestació artística que reflecteix els ideals de la civilització grega: importància de l’home com a centre de l’univers i recerca d’un ideal de bellesa basat en l’equilibri i la proporció.

El tema central és la figura humana. Es busca un model de bellesa, el cànon, les proporcions perfectes. Els materials utilitzats són el marbre policromat, el bronze (procediment de la cera perduda, ací tens com es fa https://ravatxol.wordpress.com/2010/08/03/metode-de-la-cera-perduda-2/), i les criselefantines (estàtues d’or i d’ivori).

Hi han tres períodes dins de l’evolució estilística de l’escultura grega, que són:

Període arcaic

En el període arcaic (segle VII aC – inicis del segle V aC), l’art grec evoluciona des de les antigues tradicions artístiques fecundades per les influències egípcies i orientals, fins a les portes del que serà l’art grec clàssic.

El tipus d’estàtua grega que arribarà a ser més característic del període arcaic, el Koúros, segueix en gran mesura models egipcis. Es realitzen figures masculines d’atletes nus (Koúroi), i figures femenines vestides (Korai).

Característiques:

Exemples més importants:

Període clàssic

Característiques generals de l’escultura.

  • L’escultor grec realitza les seues obres per plaer estètic, buscant la bellesa ideal, al marge del seu significat religiós.
  • La figura humana és considerada l’expressió d’aquesta bellesa ideal, física i espiritual, especialment el cos masculí nu.
  • Naturalisme idealitzat en les escultures, ja que es tracta de representar a l’Home perfecte, sense defectes, veritables arquetips.
  • Recerca de la perfecció formal a través de la mesura i de la proporció. Per a això fixen un cànon o sistema de relacions matemàtiques entre totes les parts del cos. En l’època clàssica el “cànon”, com expressió de la bellesa, va ser definit per Políclet en set caps i per Lisip amb vuit. És necessari —afirma Políclet— que el cap siga la setena part de l’altura total de la figura, el peu dues vegades la longitud del palmell de la mà mentre la cama, des del peu al genoll, haurà d’amidar sis pams, i la mateixa mesura hi haurà també entre el genoll i el centre del abdomen. http://4.bp.blogspot.com/_CtaB6unx8GY/S8_2fyN31eI/AAAAAAAABS0/Qx-nlpo2Kk8/s1600/canon_policleto.jpg
  • També busquen l’harmonia, serenitat i equilibri entre l’autodomini (ethos) i l’expressió dels sentiments (pathos), especialment en els rostres.
  • Estudi de l’anatomia en tensió i del moviment, però equilibrat.
  • Els temes preferits són els mitològics (déus i herois), però també atletes.
  • Materials: tots ( fusta, pedra, or , ivori, etc ), però prefereixen el marbre i el bronze.
  • Escultures policromades, encara que s’hagen perdut les restes de color pel pas del temps.

El període clàssic de l’escultura grega es pot dividir en els tres subperíodes següents: període protoclàssic (també anomenat estil sever), primer classicisme i segon classicisme.

Període protoclàssic (480-460 aC)

A la primera meitat del segle V aC l’escultura comença a experimentar nous camins, tot trencant amb la rigidesa compositiva dels Koúroi. S’ evoluciona cap una més gran naturalitat de les formes, una captació major del moviment i una preocupació per explorar les emocions i diferents estats. La figura de l’ home un esdevé definitivament el símbol de la bellesa per a l’art grec.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Estil_sever

Exemples:

Primer classicisme (460-400 aC)

En la segona meitat del segle els escultors arriben a un domini de la tècnica que permet d’establir uns cànons o models de bellesa ideal, basats en les proporcions de les diverses parts del cos. Els cossos apareixen en actituds de repòs i serenitat.

Les grans figures d’aquest període són:

Miró d’Eleusis

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mir%C3%B3_%28escultor%29

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b8/Discobulus.jpg

Políclet

http://ca.wikipedia.org/wiki/Policlet

Fídies

http://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%ADdies

http://es.wikipedia.org/wiki/Friso_del_Parten%C3%B3n

http://es.wikipedia.org/wiki/Estatua_de_Zeus_en_Olimpia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Atena_P%C3%A0rtenos

http://es.wikipedia.org/wiki/Atenea_Lemnia

Segon Classicisme (400-323 aC)

Al segle IV aC s’ accentua la tendència al realisme i es dóna més importància a l’ expressió i al moviment, a l’ hora que apareix el retrat individualitzat.

Les grans figures d’aquesta etapa són:

Praxíteles

http://ca.wikipedia.org/wiki/Prax%C3%ADteles

http://ca.wikipedia.org/wiki/Hermes_amb_Dion%C3%ADs_infant

Lisip

http://es.wikipedia.org/wiki/Lisipo

http://ca.wikipedia.org/wiki/Apoxi%C3%B2menos

Escopes de Paros

http://es.wikipedia.org/wiki/Escopas

Període hel·lenístic

L’art hel·lenístic (finals del segle IV aC – segle I aC) explota, desenvolupa i sintetitza les aportacions de les etapes anteriors, especialment les del segle IV a C.

Característiques:

  • Intensifica el moviment fins a cargolar i distorsionar les figures.
  • Accentua les emocions i les expressions de dolor, angoixa, esforç i desànim.
  • Exagera l’ esforç físic inflant i deformant els músculs.
  • Profunditza en els estudis de tridimensionalitat, cercant postures complexes que obliguen l’espectador a visionar-les des de diferents angles.
  • Es recrea en la nuesa tant la masculina com la femenina i l’ efeminada (hermafrodites) i conrea temes nous o poc freqüents fins al moment (infantesa, vellesa, lletjor, deformitat, etc.).
  • Els temes es diversifiquen, introduint les imatges quotidianes i anecdòtiques, les al·legories, el retrat i els grups escultòrics.
  • No sempre es coneixen els autors i moltes obres es conserven per còpies romanes. Sorgeixen escoles i hi ha una expansió cap a Àsia Menor i l’àrea oriental del Mediterrani. Les escoles més importants són la de Pèrgam, Rodes i Alexandria. No és que tinguen característiques específiques ni es coneixen exactament els autors, és només perquè són obres realitzades en relació a una ciutat.

Exemples: