Arquitectura grega

És una arquitectura que va anar evolucionant al llarg del temps, però les seues característiques es van a definir des d’un moment molt primerenc. De l’arquitectura grega civil han quedat molt poques restes, pel que predomina l’arquitectura religiosa.

Les principals característiques de l’Arquitectura Grega són:

  • És una arquitectura fonamentalment arquitravada o adovellada*, encara que coneixen la volta no la utilitzen.
  • És monumental, però no colossal com a Egipte.
  • És molt equilibrada perquè tot està fet amb una mesura, amb un cànon.
  • És una arquitectura d’una gran perfecció, amb molta harmonia. Açò va ser aconseguit principalment en l’època clàssica. Al ser una arquitectura harmoniosa és una arquitectura bella.
  • El material és fonamentalment la pedra i dins d’elles el marbre és la preferida, però també es van utilitzar altres materials. Al principi s’utilitza la fusta o la maçoneria, recorrent-se a un arrebossat fet de pols de marbre que després es policroma, encara que aquesta policromia s’ha perdut. El color era menys fort en el marbre que en altres pedres. L’aparell és amb un cadirat regular i uniforme.

* Castellà: adintelada

TEMPLE GREC

Un temple grec és l’estança d’un Déu a la terra; dins d’ell a la naos se situava la imatge divina. El temple grec no està dissenyat per a l’adoració en grup sinó com a dedicatòria a una deïtat, el que explica que l’escultura que contenia estava sempre en un lloc difícil de veure: es construïen per a complaure al déu, no a la gent.

La planta del temple grec és la següent:

  • El pronaos (del grec antic πρόναος), literalment ‘l’espai situat davant del temple’, designa el vestíbul o l’entrada d’un temple grec.
  • La naos és la sala més important dels temples de la Grècia Antiga. En els temples grecs la naos també es pot anomenar cel·la o santuari. Aquesta contenia l’estàtua del déu, a la qual el profà no accedia normalment. La cel·la podia estar constituïda d’una, dues o tres plantes. Era un espai reduit i sense finestres; es pensa que la il·luminació era amb llànties d’oli.
  • Opistòdomos era un espai distint situat en la part posterior dels temples grecs, és un element espacial que juntament amb el pronaos (o pòrtic) i la naos (o santuari)estava en els temples d’importància.
  • Àditon. No estava en la majoria dels temples, o podia variar (subterrani, com un nínxol, integrat en la naos), la seua funció era per a les ofrenes.

Tipus de temples:

Els temples grecs es classifiquen en funció de la disposició de les columnes en una visió en planta, però també segons el nombre de columnes en l’alçat frontal (façana).

Segons la planta són:

  • In antis: aquest temple està format pel pronaos que usualment disposa de dues columnes i el naos.
  • Pròstil: aquest temple està format pel pronaos que disposa de quatre columnes i el naos.
  • Amfipròstil: és el temple menys comú, disposa de columnes en la part anterior com en la posterior del temple.
  • Perípter: Està envoltat de columnes i és el més comú dels temples grecs. Fou norma comuna en la Grècia clàssica que el nombre de columnes dels laterals fóra el doble més una, de les columnes dels costats de menys llargària.
  • Dípter: Està envoltat de columnes en doble filera.
  • Tholos o monòpters: són temples circulars, disposen d’una coberta cònica i a sota la naos cicular. El conjunt està envoltat per un nombre de columnes variable
  • Hipetre: és d’influència egípcia, la naos queda al descobert.

Segons el nombre de columnes en l’alçat frontal pot ser:

  • Dístil si disposa de dues columnes

  • Trístil si disposa de tres columnes (infreqüent)
  • Tetràstil si disposa de quatre columnes

  • Hexàstil si disposa de sis columnes

  • Octàstil si disposa de vuit columnes

  • Decàstil si disposa de deu columnes
  • Dodecàstil si disposa de dotze columnes

Alçat:

En altura el temple presenta les següents parts:

Ordres

L’explicació dels ordres la tens en l’entrada els ordres grecs, o (més fàcil) punxa en el següent enllaç

https://ravatxol.wordpress.com/2010/07/12/els-ordres-grecs/

Correccions òptiques

Se cerca l’harmonia visual utilitzant correccions òptiques si és necessari com:
a) Una lleu curvatura del sòl.
b) La inclinació de les columnes cap a dins per a evitar la sensació de caiguda.
c) L’èntasi de les columnes. El fust de les columnes gregues no es dissenyava amb secció constant, aquesta augmentava des del capitell a l’èntasi, tornant a disminuir fins a la base. Per tant, la columna és més ampla en una zona situada a la meitat inferior.
d) La desigual distància entre els intercolumnis.

Temples significatius

Període arcaic (750-480 aC)

Grècia clàssica (480-323 aC)

Destaquen dos períodes constructius diferenciats dins de la Grècia Clàssica:

Període I (c. 480-450 aC)

Una vegada finalitzades les Guerres Mèdiques es produeix una eclosió cultural i constructiva. El més destacat és el Partenó, dedicat a Atenea, a l’Acròpoli.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Acr%C3%B2poli_d%27Atenes

http://en.wikipedia.org/wiki/Parthenon

Altres temples destacats:

Període II (c. 450-404 aC)

La Guerra del Peloponés suposa el final de la centralitat cultural d’Atenes i la fi de la democràcia. Es tendeix a un major decorativisme, es genera l’ordre corinti.

Hel·lenisme (323-148 aC)

TEATRE

Els grecs eren molt aficionats al teatre que naix amb finalitats religioses amb el culte a Dionís.

Per a esta finalitat van construir per a això imposants exemples. Eren sempre a l’aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s’assentaven al pendent d’un turó. D’aquesta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors veieren l’escenari sense obstacles. En aquest pendent s’excavaven els seients per als espectadors. La graderia semicircular, anomenat Koilan o Cavea, es realitza en pedra des del segle IV aC.

L’escenari estava precedit per una zona circular, l’orchesta que servia com a reflector del so. Amb aquest i altres artificis, aconseguien que als teatres poguessin acomodar-se fins 15.000 espectadors, xifra que fins i tot avui sembla molt gran (els teatres actuals més grans en tenen menys, i ni tan sols els teatres romans no van arribar a aquesta mida). En aquest lloc es col·locaven els músics i el cor que relatava l’acció de l’obra i actuaven mentre els actors es canviaven i fins i tot al costat d’aquests. De vegades a l’ orchesta es col·locava el déu i l’altar de cerimònies.

Al costat de l’ orchesta hi havia el prosceni, on esperaven els actors, i lleugerament elevada estava l’escena on es representava l’obra. En els laterals hi havia els parodos.

El teatre romà presenta algunes diferències que pots vore ací:

2203173-DIFERENCIAS-ENTRE-EL-TEATRO-GRIEGO-Y-ROMANO

Teatres més significatius

Grècia

Teatre d’Epidaure:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_d%27Epidaure

http://webs.ono.com/pedabagon/pedro/Historiadelarte/temario/arte%20griego/comentarios%20de%20obras/teatro%20de%20epidauro.html

Teatre d’Argos http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Argos_City.jpg

Teatre de Delphi http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ancient_Greek_theatre_in_Delphi

Teatre de Dodona http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_griego_de_Dodona http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ancient_Greek_theatre_in_Dodona

Turquia

Teatre de Pèrgam http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ancient_Greek_theatre_in_Pergamon

Teatre de Termessos http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ancient_Greek_theatre_in_Termessos

Sicília

Teatre de Siracusa http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ancient_Greek_theatre_%28Syracuse%29

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: